02.01.2009 - 20:00
Els organitzadors del famós ral·li de vehicles París-Dàkar van decidir l’any passat, per primera vegada en vint-i-nou edicions, de suspendre’l a darrera hora arran de l’assassinat de quatre francesos i tres soldats a Mauritània poc abans de començar la prova. El fet que algunes de les etapes passessin per territori maurità i la impossibilitat de l’organització de garantir la seguretat dels participants va suposar la primera discontinuïtat del París-Dàkar i, de retruc, la idea de traslladar la prova a un altre continent. Dit i fet. Avui comença, amb una passejada pels carrers de Buenos Aires, la trentena edició d’un París-Dàkar que no surt de París ni s’acabarà a Dàkar. L’Argentina i Xile són els dos països que es reparteixen les catorze etapes (i gairebé sis mil quilòmetres) de recorregut. Com sol ser habitual, entre els gairebé sis-cents participants hi ha una nombrosa representació del país.En motos hi ha Marc Coma (guanyador el 2006), Rafa Ciscar o el francès resident a Andorra Cyril Despres (guanyador el 2005 i el 2007). En quads, Joan Manel González (guanyador en la categoria el 2006) i Joan Puig. En cotxes, Nani Roma (guanyador en motos el 2004), Isidre Esteve o els andorrans Ferran Font i Josep Roca. I en camions, l’incombustible Salvador Servià. Entre els participants també n’hi ha de molt curiosos, com els francesos Hervè Diers i François Beguin, que pilotaran un Toyota amb paradeta de patates fregides incorporada a la part posterior, per exigència de l’espònsor Ch’ti Friterie. A cada fi d’etapa oferiran patates fregides gratuïtament a la resta de membres de la caravana del Dàkar, i l’oli fregit utilitzat es reconvertirà en carburant.
Africa Race
Tot i que per primera vegada el ral·li deixa l’Àfrica, els organitzadors insisteixen que l’experiència sud-americana serà ‘cent per cent Dàkar’. Però de diferències, n’hi ha d’importants: la llargada de la majoria de les etapes (la més curta és de 488 km, entre Jacobacci i Neuquén), l’altura del traçat (amb passos a 4.000 metres, que restarà potència als vehicles) i la calor que imperarà a l’hemisferi sud, força més alta que la del desert del Sàhara al gener. Potser per això, enguany ha nascut una altra prova, l’Africa Race (en directe), que vol mantenir íntegre l’esperit del París-Dàkar. Al darrere hi ha el pilot i ex-director del ral·li entre 1995 i 2004, Hubert Auriol, que vol recuperar ‘el sentit que ha tingut el París-Dàkar de tota la vida’. Malgrat els dubtes del Ministeri d’Afers Estrangers francès sobre la seguretat de la prova, que va començar el 30 de desembre a Nador (Marroc) i que s’acabarà el 9 de gener a Dàkar, en aquesta primera edició de l’Africa Race participen una vintena llarga de vehicles, entre camions, motos, quads i cotxes. En motos, de moment el pilot de Benicarló Juan Manuel Pellicer encapçala la classificació. Hauran de recórrer onze etapes (6.500 km) a través del Marroc, Mauritània i el Senegal, preparades pel català Josep Maria Servià i René Metge.
Crítiques
Durant les tres dècades de París-Dàkar per l’Àfrica, la prova ha captat molt l’atenció dels afeccionats al motor, però també ha rebut crítiques de grups ecologistes i de solidaritat, amb arguments ben diversos: des de l’ostentació i la prepotència occidental de fer un ral·li que recorre països molt poc desenvolupats fins a la contaminació que causa el ral·li. Enguany també es critiquen les conseqüències negatives que pot tenir el pas del ral·li per territoris del poble maputxe. L’oposició al ral·li, vehiculada a través del col·lectiu Stop Rallye Dakar (i vídeos), enguany també ha ampliat les crítiques a l’Africa Race.
Enllaços
Especial del Dàkar al portal oficial de promoció de la República Argentina, amb bloc i Facebook.
Especial del diari esportiu Olé.
