Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  30.12.2008  17:38

'Es presenta un finançament com si fos nou, però el repartiment és el de sempre'

Els economistes Elisenda Paluzie, Francesc Sanuy i Ramon Tremosa analitzen a VilaWeb la proposta de finançament presentada per Solbes

Men?ame
 

El ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, ha presentat avui finalment la proposta de nou finançament autonòmic. Solbes ha dit que les comunitats tindrien més capacitat financera pròpia, però els economistes consultats per VilaWeb, Elisenda Paluzie, Francesc Sanuy i Ramon Tremosa, en recelen. Consideren que, per més que es presentin novetats i avanços, la filosofia de repartiment de recursos és la mateixa de sempre.

Paluzie: 'La proposta de Solbes no presagia res de bo'

Elisenda Paluzie avisa que les poques coses que concreta la proposta de Solbes no presagien res de bo. 'Es presenta un finançament com si fos nou, però que manté la mateixa filosofia de repartiment dels recursos de sempre. Solbes repeteix que mantindrà l'estatus quo i que, per tant, ningú no hi perdrà; com que l'única millora vindrà dels diners addicionals, algú els ha d'aportar, i no ens diuen qui ho farà ni com es distribuiran'

Paluzie parla sobre el criteri bàsic de repartiment, el de la població ajustada. 'Els ajustaments es fan amb els mateixos coeficients de sempre: extensió del territori, dispersió de la població, insularitat, etc. L'únic criteri nou que incorpora aquesta proposta és el de tenir en compte la població menor de divuit anys. Aquesta fou una proposta del govern d'Andalusia, perquè amb la piràmide d'edats que té en sortirà molt beneficiat'.

Ara, el document no concreta amb quins altres criteris es ponderaran les diferents variables. 'No diu quins canvis de percentatge hi haurà, per exemple, en dispersió o en extensió del territori. A més, els recursos addicionals es fan sempre en funció de la població ajustada, i no pas en funció de l'increment de la població total. Si fos així, a Catalunya li tocaria un 21% d'aquests recursos', explica.

Tremosa: 'Continua la recaptació centralitzada'

Ramon Tremosa diu que el document presentat per Solbes és decebedor. 'Si el conseller Castells, que estava disposat a l'acord, ara ha dit que no és una bona proposta, ja podem imaginar-nos la gravetat de la situació', ha dit.

Explica que la Generalitat treballava amb un pressupost per a l'any en curs de 29.000 milions d'euros. Al novembre, tan sols n'havia ingressat 23.000: 'Hi ha un forat de 4.000-5.000 milions d'euros, i van passant els mesos. La proposta de la Cambra de Comerç el taparia, però no seria res més que un pedaç.' És per això que critica que el govern espanyol no doni cap xifra, 'i ja portem així cinc anys. De fet, estem al mateix lloc que al 1975'.

'Tot el problema ve perquè l'estat espanyol és unitari en el finançament, amb algun tret federalitzant. La despesa està descentralitzada en un 50%, entre ajuntaments i governs autonòmics, i la recaptació està centralitzada en un 90%', explica, i avisa que ni la proposta ni la intenció de la Generalitat és de corregir-ho.

Sanuy: 'Atesos els precedents, pinta malament'

Francesc Sanuy és pessimista respecte que el nou model acabi afavorint Catalunya, però recalca que encara no ha pogut analitzar la proposta a fons. 'Atesos els precedents, i veient com va la cosa, pinta malament', diu. Reclama que el govern espanyol digui de quants diners parla, quan diu que aportarà recursos extra al finançament dels territoris: 'No ha presentat xifres, només criteris. Fins que no vegi les xifres, no podré dir la magnitud de la catàstrofe.'

Recela de la intenció del govern espanyol de tenir en compte la 'població ajustada' en comptes de la població real a l'hora de decidir quins territoris dotarà amb més recursos: 'No s'ha d'ajustar res!' A més, creu que el govern espanyol no té la intenció d'esmenar els errors comesos fins ara, que han dut al col·lapse dels ens autonòmics.

També discorda obertament de la possibilitat d'acceptar aquest acord com el millor possible. 'Encara que algú digues que acceptar-ho és millor que res, a vegades és millor perdre-ho tot excepte l'honor. Per quatre cèntims de més, que no em diguin que accepti no sé què', rebla.

Men?ame