30.12.2008 - 06:00
Arcadi Oliveres és un reconegut activista per la justícia social i la pau. Professor del departament dEconomia Aplicada de la UAB, Oliveres és un expert en relacions nord-sud, i economia de defensa. Presideix la Universitat Internacional de la Pau, entitat que va fer un reconeixament especial a la Roda de la Pau de Sabadell, per la seva tasca ‘constant, humil, callada però efectiva de crear consciència en favor de la pau i la convivència’.Windows, Mac o Linux? Sóc un negat de la informàtica, faig servir Windows, però entenc que el Linux és un programari lliure i seria molt millor.
Quina pàgina d’inici tens? La de la UAB, em ve per defecte
On t’informes a la xarxa? No minformo quasi mai per internet
Recomana’ns un espai a la xarxa
Les pàgines a que remeten certs articles de Le Monde Diplomatique
Tens blog? No
– Què et va semblar lacte de la Roda de la Pau en què vau reconèixer la tasca de lentitat?
Em va agradar, penso que el que fa la Roda és una molt bona acció, amb molta vida. Aquesta mena de flama permanent de la reivindicació em va semblar molt adequada i positiva.
– En relació amb els conflictes existents al món, podria establir-se una divisió entre les guerres que generen una forta aversió, com la dIraq, i les que lopinió pública no es qüestiona gaire, com la dAfganistan. Què en pensa de la guerra i com veu la situació actual al país?
Penso que aquesta visió és responsabilitat sobretot de la manipulació que han fet els mitjans, que han mostrat el conflicte dAfganistan com una guerra entre cometes bona en comparació amb el desastre de lIraq. Però el cert és que té les mateixes connotacions de crim contra la humanitat que té el conflicte de lIraq. Bush va vendre que entrava a lAfganistan per buscar Bin Laden, per millorar les condicions de vida de la dona afganesa i per reduir la producció dheroïna. Però a Bin Laden no lhan trobat i tampoc han tingut cap interès en trobar-lo-, la dona afganesa està tan malament com mai i el tràfic dheroïna sha multiplicat per cinc des de linici de la guerra. I a més, segons Le Monde, un dels grans capos del narcotràfic al país és el germà del president de la república imposat pels nord-americans. Per tant, és evident que cap dels tres arguments donats tenia cap raó de ser.
-I per què sha fet aquesta guerra?
Perquè a lAfganistan no hi ha petroli, però sí que nhi ha a la Mar Càspia que, al ser un mar tancat, necessita una sortida. Així, els EUA van decidir construir un oleoducte per aconseguir aquest petroli, que passa, entre daltres llocs, per lAfganistan. La construcció daquest oleoducte ja ha finalitzat, i lha dirigida HalliBurton, empresa que té com a principal accionista el vicepresident nord-americà Dick Cheney. És evident, doncs, que ens han pres el pèl.
Parlant dObama, què nopina?
A pesar del missatge de canvi que oferia, ha mantingut al seu executiu a Robert Gates, responsable de lestratègia nord-americana en locupació de lIraq els darrers anys.
No podrà fer res, nestic convençut. El seu primer nomenament va ser el de Rahm Emanuel com a cap de gabinet. Aquest home és del lobby jueu i ha treballat bastants anys al servei de lexercit dIsrael. Primer problema. I pel que fa a Robert Gates, és que a més destar immers al conflicte de lIraq, va ser un dels organitzadors de la trama per la qual lexèrcit del Pentàgon deixava que els cocaleros colombians enviessin cocaïna als EUA a canvi que al viatge de tornada les seves avionetes anessin carregades darmes destinades a la Contra de Nicaragua.
La crisi que afecta al primer món, és la crisi del capitalisme. Fins a quin punt creus que canviaran les coses, tenint en compte que a la cimera per refundar el capitalisme es va fer una defensa brutal del lliure mercat?
El capitalisme és irrefundable, sha de destruir. Per la quantitat dinjustícies, misèria i explotació que ha generat al llarg de la història, és un sistema nefast que sha dabolir. A més, quina autoritat moral tenen aquests senyors per fer aquesta cimera? No existia cap organització democràtica, per què no va poder-hi anar Egipte, per exemple? Si volen refundar una cosa que ha dafectar el món sencer, que busquin organismes que representin el món sencer. Quina hipocresia de reunió!
…
I tot per acabar injectant diners a la banca, a uns impresentables que el primer que han fet és posar-sels a la butxaca. I el que em revolta és que no hi hagi hagut milers de persones sortint al carrer. Els 50.000 milions que va donar Zapatero a la banca espanyola suposen 1.000 euros de cadascú de nosaltres, i encara no volen que sapiguem quins són els bancs que els han rebut. Si han de posar 50.000 milions a la banca, la nacionalitzem i sha acabat! És que és el mínim sentit comú!
Mirant a Catalunya, la crisi sestà notant especialment amb els acomiadaments massius. Sestan aprofitant de la situació les empreses més que necessitar-ho realment?
Molt. Un exemple, SEAT ha fet una amenaça dERE que afectaria a uns 5000 treballadors. Lany passat aquesta empresa va guanyar 4.000 milions deuros, cosa que vol dir que cadascun dels 8000 treballadors va fer guanyar a SEAT mig milió deuros. Un treballador que acaba de fer guanyar aquests diners és acomiadable? Els que són expedientables són els directius!
La situació dacomiadaments i tensió laboral, fins a quin grau comportarà una més alta conflictivitat social?
Em temo que per desgràcia no augmentarà. Estem imbecilitzats per la televisió i atrapats per la hipoteca. I aquesta imbecilitat fa que ja no es protesti, i la hipoteca fa que la gent vulgui salvar els mobles per poder-la seguir pagant. Si la gent tingués esperit de protesta i de conflictivitat ja estarien al carrer fa setmanes, des del dia que es van donar 50.000 milions a la banca i no se la va nacionalitzar.
Uns que sí que es mobilitzen són els estudiants. Com a professor de la UAB, què en pensa, tan de les protestes i tancades contra el Pla de Bolonya, com dels expedientats?
Penso que Bolonya ha estat un enorme error des del seu començament, un procés 100% mercantilitzable que no sens ha consultat i que té molt poc a veure amb lesperit de la universitat, que és el progrés de la ciència, la critica social, etc. No hi sóc gens favorable. Ara bé, els estudiants shan llevat massa tard, shaurien dhaver mogut fa 4 anys, quan a la UAB ja hi havia pla pilots que apuntaven al Pla. Daltra banda, jo estic dacord amb protestar per tot, però mai amb violència, ni contra les persones ni contra les coses, com ha passat en alguns casos. Per aquesta violència els han sancionat, però tampoc em sembla correcta la sanció, hi hauria dhaver hagut una política de diàleg.
Ja per acabar, un desig, que sigui possible, pel 2009?
Desitjables, nhi ha molts, de possibles és més difícil. Però petits passos es poden fer, com per exemple, que la consciència de la gent sigui molt més propera a les necessitats, que els recursos es distribueixin bé, que siguem conscients que estem al darrera de moltes guerres a molts països als que venem armes. I si nhe de dir un de concret, que la gent pugui viure dignament.
Enllaços
Noticia relacionada: La Roda de la Pau rep el reconeixement especial de l’Institut Víctor Seix i la Universitat Internacional de la Pau