28.12.2008 - 06:00
La publicació recent de dos títols, un de poesia i un de narrativa, demostra la vitalitat i el bon moment de producció de Màrius Sampere, que avui fa vuitanta anys. El poeta, fotògraf de professió, va publicar el primer recull, ‘L’home i el límit’ (premi Carles Riba), el 1968, però ha obtingut tard el reconeixement públic, a final dels noranta, amb guardons com Crítica Serra d’Or, el premi de la Crítica, Ciutat de Barcelona i Nacional de Cultura.A ‘Altres presències’ (Meteora), Sampere es manté mordaç, esmolat i fidel als seus principis.
L’opinió que Sampere té de la poesia és ben particular: ‘No serveix de res, però ho és tot. És el contingut primer de la vida i allò que li dóna la sal i la substància.’
El segon títol publicat enguany és ‘Pandemònium o la dansa del si mateix’ (Lleonard Muntaner), la primera obra narrativa que edita. Per ell és un ‘llibre coherent’, començat fa trenta anys o quaranta, que reflecteix canvis de temporalitat i d’estil.
‘Viure és provar-ho infinites vegades’
El reconeixement li ha arribat també, finalment, a la seva ciutat d’adopció, Santa Coloma de Gramenet. El poeta, barceloní de naixement, s’hi va establir a final dels anys seixanta, just quan emprenia una etapa vital, de gran creativitat, i arran de casar-se amb Maria del Carme Tarrés. Des del 2005 l’Ajuntament de Santa Coloma organitza un certamen internacional de poesia en honor seu. La presència de l’obra de Sampere a la ciutat serà, també, física: l’ajuntament acaba d’inaugurar una instal·lació al parc fluvial del Besòs amb un vers seu: ‘Viure és provar-ho infinites vegades’. La frase, escrita en ferro forjat al costat del riu, vol ser la nova salutació de benvinguda de la ciutat.
Enllaços
Màrius Sampere a Lletra.
Més notícies: VilaWeb Lletres.
