Notícies

Dissabte  20.12.2008  20:00

Lluís-Anton Baulenas i Sebastià Alzamora, protagonistes de la 58a Nit de Santa Llúcia

El jurat ha destacat la qualitat general de les obres presentades · Un miler de persones han participat en la vetllada, a Barcelona

Men?ame
 

Lluís-Anton Baulenas ha obtingut el Premi Sant Jordi 2008 amb la novel·la 'El nas de Mussolini', una història ambientada a la Catalunya dels anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que tracta de la violència política i la utopia. El Premi Carles Riba de poesia se l'ha endut Sebastià Alzamora amb 'La part visible', un llibre sobre els conflictes contemporanis entre l'home i la dona, que pren de base l'obra de Ramon Llull.

Quan la utopia és possible

Segons que ha explicat Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), 'El nas de Mussolini' tracta la violència política dins la psicologia d'algú que ha de matar algú altre, en el si de l'època de la dictadura de Primo de Rivera. 'És una època on la utopia encara és possible, és la dècada dels anys vint, acaba de néixer la Unió Soviètica, a Alemanya ha estat a punt de triomfar una revolució... En aquest context històric la utopia pot deixar de ser-ho. S'explora la utopia com a motor del millorament personal i, en definitiva, del motor de la vida, i pot derivar en un miler de solucions. La protagonista escull una d'aquestes solucions, la que veu possible, recomanable, acceptable, de rebre ordres i de rebre l'ordre de matar algú, en pro de la finalitat última.' Continua Baulenas: 'També faig un cop d'ull a la societat catalana dels anys vint, de la seducció que exercia Mussolini, de l'emergència dels feixismes a tot Europa...'

Vicenç Villatoro, membre del jurat, ha parlat de 'El nas de Mussolini', que s'havia presentat amb el títol de 'Ma morta', i ha dit que era una novel·la ben feta, ben conduïda, que aconseguia crear un clima opressiu, tancat. Amb una trama sorprenent i interessantíssima. Sobre la violència política, Villatoro ha observat que no era l'única novel·la presentada al Sant Jordi d'enguany que tractava el tema.

El Premi Sant Jordi és dotat amb 60.000 euros i en formen el jurat, a més de Villatoro, Laura Borràs, Àlex Broch, Ramon Pla i Arxé i Emili Rosales. Villatoro ha destacat la qualitat general de les obres presentades, sobretot de sis o set, que ha portat a l'acord global del jurat de premiar Baulenas i de nomenar finalista 'El músic del bulevard Rossini', una novel·la de Vicent Usó (Vila-real, 1963) on reflexiona sobre temes com el fracàs, les ambicions professionals i el preu que es pot arribar a pagar per aconseguir-les.

L'argument de 'El músic del bulevard Rossini' gira entorn d'un personatge, Tadeus, músic ambulant, violinista de l'est d'Europa, que de jove apuntava molt alt. Les seves il·lusions eren formar part de l'elit musical internacional i conèixer els teatres de més prestigi del món. Per això accedeix a arribar il·legalment a la Vila, una ciutat mediterrània. 'El llibre', diu Usó, 'parla del fracàs i de la immigració, de com afecta els que vénen, però també els que reben.'

D'amor i de bèsties

Sam Abrams, membre del jurat del Premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, ha elogiat l'obra guanyadora, 'La part visible' de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), que juntament amb els altres membres del jurat (David Castillo, Arnau Cònsul, Lluïsa Julià i Jordi Pàmias) l'han premiat per unanimitat. I ha advertit que cal veure Alzamora com el gran escriptor que és, més enllà del personatge públic, que té força detractors.

Alzamora, continua Abrams, 'parla de la relació entre l'home i la dona moderns i la seva complexitat en tots els àmbits. I escriu seixanta-cinc poemes, independents, però que formen part d'una seqüència, que s'estructura a partir de tres poemes llargs (el vint, el quaranta i el seixanta).' Sobre l'estructura, Alzamora comenta que li agradaria que el poemari també es pogués llegir com una novel·la: 'És qüestió de deixar-se dur per allò que els poemes et suscitin, com passa amb la música de Bach, per exemple.'

La base del poemari és el 'Llibre d'amic e amat' de Ramon Llull i després del 'Llibre de les bèsties'. És per això que Alzamora converteix en protagonistes dels poemes una mona i un caribú (una mena de cérvol dels boscos del Canadà), que viuen una història d'amor.

Set contes, set monòlegs

El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions s'ha atorgat a Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) per l'obra 'Set dones i un home sol'. Segons que ha explicat l'editor i membre del jurat, Isidor Cònsul, d'entre les 29 obres presentades en van destacar tres. La guardonada, amb 10.000 euros, té una estructura circular. Els set relats que formen el llibre estan tots relacionat amb un element central, un home que està en coma en un hospital després de patir un accident. Totes les històries són protagonitzades per dones que hi estan relacionades, de diferents edats i condicions, i que les coneixem a través dels seus pensaments. Per tant, segons Alexandre, les set narracions es poden considerar també set monòlegs i, fins i tot, es poden concebre com una novel·la. Segons que ha explicat: 'Totes elles arrosseguen molta frustració, per la necessitat imperiosa de sentir-se estimades i d'aquesta manera combatre la solitud.'

Alta gastronomia amb música de Carles Santos

La vetllada literària es fa al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona. En la primera part de l'acte s'han atorgat els premis i s'han fet els parlaments, que s'han retransmès en directe per TV3. Posteriorment, s'ha passat de la vetllada literària a la vetllada gastronòmica, amb música de Carles Santos. Han confeccionat el menú els cuiners Albert Ventura del restaurant Coure, Jordi Vilà del restaurant Alkimia, Guillem Pla i Oriol Ivern del restaurant Hisop, Jordi Parra del grup GSR - produccions de gastronomia, i tots coordinats per Nando Jubany del restaurant Ca Jubany.

M. S.

Men?ame