18.12.2008 - 06:00
Dues brigades mòbils i una vintena d’agents dels mossos van escortar ahir el desallotjament, per decisió judicial, del pis 4t 2a del bloc de Robador 29 del barri del Raval de Barcelona. Aquest era l’últim habitatge habitat de tot el bloc d’ençà de quatre anys. La resta de veïns s’han anat mudant des del 2003 a causa de l’assetjament immobiliari (talls de llum i aigua injustificats, plagues de rates…) que patien. Aquest reportatge relata la història de l’últim inquilí, Manel Gonzàlez.Després de cinc anys de lluita i llargs processos judicials amb sentències contradictòries, Manel Gonzàlez va ser desnonat. A voltant de les deu del matí d’ahir un serraller va canviar el pany de l’escala mentre Gonzàlez havia sortit de casa per anar a esmorzar. Tot seguit, tres funcionaris van procedir a buidar el pis, mentre els mossos d’esquadra prohibien l’entrada a la finca als mitjans de comunicació i al mateix Gonzàlez.
Es dóna la circumstància que Gonzàlez havia convocat els mitjans a les dotze del migdia per explicar-los que es disposava a abandonar el pis pacíficament perquè el districte de Ciutat Vella li havia ofert un pis de titularitat pública com a alternativa, que ha acceptat, responent així a una llarga reivindicació. El desnonament, però, es va fer hores abans que ell pogués explicar públicament la situació ni empaquetar els seus béns.
Batalla judicial
Els actuals propietaris van aconseguir una resolució que retirava una sentència anterior favorable a Gonzàlez per la qual tenia dret a comprar el pis i que especificava que tenia un contracte de lloguer indefinit. D’aquesta manera, amb la nova resolució, la jutgessa va autoritzar el desnonament.
González, però, considera que l’última sentència és il·legal, que li han ‘robat el pis’ perquè hi ha irregularitats en el registre de la propietat i preveu de continuar els processos judicials per a demostrar-ho.
Veïns i entitats ja van aconseguir d’evitar l’1 de desembre que la policia fes efectiu el desnonament i van aconseguir que l’ajuntament es comprometés públicament a oferir a Gonzàlez un pis de lloguer protegit abans que fos desallotjat. Precisament dimecres el districte li va donar les claus del nou pis, al carrer Tigre. Un pis que, de moment, no té electricitat ni gas ni aigua corrent.
Operació urbanística
González té clar que el seu desnonament no és un cas aïllat i que està directament relacionat amb la transformació urbanística del barri. Adverteix del perill que corren altres veïns del seu carrer i dels carrers que envolten l’anomenada Illa Robador, que en pocs anys han convertit antics habitatges en un nou espai amb un hotel, pisos de protecció oficial, oficines i equipaments com la futura Filmoteca de Catalunya.
Per a Gonzàlez, el fet que hagi estat el districte qui li hagi facilitat, després de llargues reivindicacions, l’aternativa d’un pis de lloguer protegit és, en certa manera, lògic, ja que ‘són l’ajuntament i les administracions públiques en general qui han promogut aquesta tranformació del barri’.
‘La Generalitat ha utilitzat la meva imatge’
El més de gener d’enguany el parlament de Catalunya va editar aquest vídeo amb motiu de l’aprovació de la llei de l’habitatge i va fer servir el cas de Gonzàlez per mostrar un d’aquells casos en què la llei pot intervenir i protegir els llogaters. Els fets han demostrat que, quasi un any després de l’aprovació de la llei, ni les administracions ni la justícia han estat capaços de garantir el dret de l’habitatge de Gonzàlez tal com s’estableix a la llei, ja que cap administració pública no ha actuat eficaçment contra l’assetjament que ha patit durant tots aquests mesos. ‘No té cap sentit que m’utilitzin per fer propaganda de la llei i després no me l’apliquin. És una vergonya.’
Roger Cassany
Enllaços
Vídeo del parlament de Catalunya en el qual s’utilitza el cas de Manel Gonzàlez per a presentar la Llei de l’Habitatge.
