Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  18.12.2008  06:00

L'Autònoma expulsa sis estudiants entre un i tres anys

Els altres vint expedientats rebran una amonestació pública

Men?ame
 

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha expulsat sis estudiants, va dir ahir a l'advocat que els representa. I l’expulsió és d’un any a tres. Els altres vint seran amonestats públicament, encara que els instructors dels expedients també n'havien demanat l'expulsió temporal. Un comunicat (pdf) de la UAB invoca 'criteris de proporcionalitat' i 'la funció pedagògica i rehabilitadora' de les sancions universitàries per justificar la decisió final.

El rector de la Universitat Autònoma, Lluís Ferrer, ha qualificat les sancions de 'benèvoles, justes i reparadores', i són un missatge de defensa de la universitat pública. Ha explicat que havia escoltat els milers de persones que li havien fet suggeriments, però que havia proposat sis expulsions 'per la dignitat de les persones agredides'.

Les sancions definitives condemnen els estudiants pels aldarulls del del 18 d'abril i del 29 i del 30 de maig. Les signen el rector en funcions, Lluís Ferrer, i la vice-rectora d'Ordenació Acadèmica en funcions, Dolors Riba. La universitat entén que sis expedientats 'van participar en accions violentes i coercitives'; en conseqüència, n'expulsa quatre durant un any, un durant dos anys i un durant tres anys, i els expulsa perquè van 'agredir físicament membres del Servei de Seguretat, van obstruir el pas, van assetjar el cotxe de la degana i van entrar al seu ordinador i a la informació que contenia'. Els altres vint estudiants, en canvi, no van participar en 'accions violentes i coercitives'; per tant, seran amonestats públicament, però no expulsats, com demanaven els instructors dels expedients.

D'entrada es demanava l'expulsió de tots els expedientats

De fet, els instructors demanaven que tots els vint-i-sis estudiants expedientats fossin expulsats: entre un i onze anys, segons cada cas. Però una de les reclamacions dels estudiants contraris al procés de Bolonya era de no expulsar cap estudiant. Segons Arnau Mallol, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), les protestes i la pressió dels estudiants i d'alguns professors contra els expedients sancionadors poden tenir quelcom a veure amb la rebaixa de les sancions. Tot i amb això, el SEPC manifesta en un comunicat que les expulsions i amonestacions són un atac directe als principis democràtics i una manera de reprimir els qui s'oposen al procés de Bolonya.

Les protestes continuen

Segons el comunicat de la UAB, que s'ha enviat després d'un consell de govern dedicat a la situació de la universitat arran de les protestes, la Facultat de Lletres i el Rectorat continuen ocupats pels estudiants, si bé dilluns van començar a desocupar-se la Facultats de Comunicació, de Ciències de l’Educació, de Psicologia, de Ciències Polítiques i Sociologia, de Ciències i de Biociències. També diu que, en les converses amb els estudiants, s'ha arribat a un principi d'acord tot, encara que les negociacions s'havien suspès a l'espera de les sancions definitives, un dels punts principals de la protesta, sobre el qual no s'ha arribat a cap acord. Però arran dels expedients els grups d'estudiants que protesten asseguren que no s’estaran pas amb els braços plegats.

L'origen dels expedients

Segons el vice-rector d'Estudiants en funcions, Joan Carbonell, alguns estudiants van actuar amb violència contra persones o van malmetre el mobiliari de la universitat arran de l'ocupació del deganat de la Facultat de Lletres i del rectorat de la universitat, els dies 18 d'abril i 29 i 30 de maig. Carbonell insisteix a dir que de cap manera no condemnen ni ideologies ni posicions polítiques; que els protestaires van arribar a intimidar la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres quan volia sortir de la universitat i a mossegar el braç d'un guàrdia de seguretat. Els estudiants, en canvi, neguen que fessin mal a ningú. Segons David Alfara, un dels expedientats, els expedients concerneixen representants dels estudiants en algun òrgan de la universitat o militants d'organitzacions estudiantils. Per ell, la qüestió és política perquè els estudiants que van participar en la protesta, però que no militen enlloc, no han estat expedientats.

Alguns d'aquests són membres de la Junta de la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'havia de reunir el 29 de maig per aprovar els nous plans d'estudis, cosa que no es va poder fer per les protestes dels estudiants, que van entrar-hi a la força, segons Carbonell. Per això la junta es va tornar a convocar l'endemà a l'edifici del rectorat, on els representants dels estudiants van intentar d’assistir-hi. Els expedientats diuen que era una junta il·legítima, perquè no hi deixaren entrar els estudiants, tot i tenir-hi dret, però Carbonell replica que, amb els representants, també volien entrar-hi molts estudiants per impedir la reunió, com havien fet el dia abans, i que això no es podia permetre. Alguns dels expedientats són acusats d'haver participat en les protestes del 18 d'abril, en què un grup d'estudiants va blocar l'accés al rectorat per impedir la reunió del consell de govern.

Segons Carbonell, només es van obrir expedients als estudiants reconeguts pel rector, pels altres membres de l'equip de govern i per alguns testimonis, adés en el moment dels fets, adés amb vídeos o de fotografies. Com que en cas de dubte s'ha retirat l'expedient, dels trenta-un del principi, solament n'han prosperat vint-i-sis. Però els estudiants repeteixen que hi ha llistes negres i que el rectorat va demanar que es comprovés la participació en la protesta d'unes persones determinades, conegudes perquè eren representants dels estudiants. També denuncien l'ús indegut dels registres de dades personals.

Men?ame