10.12.2008 - 12:15
L’artista conceptual Jordi Benito (Granollers, 1951) es va morir ahir a Barcelona. VilaWeb ha parlat amb dos grans amics i companys artistes de Benito, Vicenç Altaió i Ester Xargay, que en destaquen la condició ‘d’artista total’ i reivindiquen la seva radicalitat en la manera de viure i de crear. Benito és recordat, per molts, per les seves obres impactants, en algunes de les quals va utilitzar animals (bovins, sobretot) escorxats.‘Va fusionar com ningú la vida personal i el mite de l’artista’
El poeta Vicenç Altaió, gran amic de Benito, ha explicat a VilaWeb que Benito era ‘l’artista en el qual es fusionava millor la vida personal i el mite de l’artista. Sempre va estar per sobre del pintor bohemi, de l’artista de diumenge a la tarda i de l’artista subvencionat d’avui.’ Per Altaió, Benito va saber recollir ‘l’agonia de l’art conceptual de la seva generació i de l’art abstracte alfabètic de la generació anterior per construir propostes escèniques d’art total en les quals la partitura es toca i les fórmules matemàtiques esdevenen bellesa.’
El caràcter radical de l’obra de Benito es troba, per Altaió, en totes les seves intervencions: ‘Es va tirar contra les parets de separació de les idees, es va untar amb sang de bou escorxat, es va clavar la mà de l’artista al piano…’
‘Va portar l’art a les últimes conseqüències’
Per l’artista i també gran amiga de Benito, Ester Xargay, ‘Benito va portar l’art a totes les parts de la seva vida fins a les últimes conseqüències: la seva vida era l’art i punt, i ell era un radical total.’
Xargay recorda que les obres eren ‘espaterrants’ i mai deixaven indiferent. ‘Sempre la feia grossa, fins i tot quan ningú no s’ho podia esperar.’ En una ocasió, explica Xargay, Benito va recobrir amb plom totes les parets d’una sala de la galeria Tatché. La instal·lació pesava tant que fins i tot van caldre diverses inspeccions tècniques i la visita d’arquitectes per verificar que l’estructura de l’edifici no corria perill. ‘Ni el propi comissari s’esperava que en Benito, tot i la seva fama, fos capaç de col·locar tant i tant plom’. Ell, diu Xargay, era capaç d’això i del que fes falta.
Obra pòstuma
Tot i que aquests últims anys s’havia allunyat de la primera línia mediàtica, Benito treballava actualment en una intervenció artística que aviat s’instal·larà al vestíbul de l’estació de Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat. Benito havia col·laborat en diferents ocasions amb l’artista i músic Carles Santos, amb el qual compartia la passió per Wagner i els pianos, i va centrar el seu treball en l’art corporal i la ‘performance’.
