10.12.2008 - 06:00
El Bloc Nacionalista Valencià es prepara per modificar a fons el seu ideari. Dijous va fer públiques les ponències política i organitzativa, i segons aquestes ponències, el País Valencià d’ara ja no és el mateix que va descriure Joan Fuster. Per tant, diuen, cal ‘adequar l’oferta política a la realitat social del país’. En paraules d’Enric Morera: ‘Partim del marc estatuari per millorar-lo. O ens adaptem als canvis, o podem quedar fora de joc.’El secretari general del Bloc explica: ‘Fem una aposta pel realisme. Ara hi ha l’oportunitat històrica de sumar no solament els nacionalistes, sinó una anella més, els valencianistes, i tots els qui vulguen continuar essent valencians. El Bloc ha de ser la seva casa comuna.’ Per fer-ho, vol que el partit ‘es lleve de sobre tics antics’ i faci un bany de realisme.
Morera vol obrir el Bloc ‘als valencians que vulguen una força pròpia. Volem unificar un espai valencià i de progrés, que interesse també els qui veuen que el bipartidisme és contrari als nostres interessos.’ Creu que un 10%-15% dels votants poden sentir-se atrets per aquesta proposta.
Els militants debatran ara les ponències. Morera creu que reflecteixen els punts de vista de les sensibilitats del partit (el corrent Bloc de Progrés Valencianista i el Bloc de Convergència Valencianista), i ‘cohesió en el camí que hem de seguir’.
La ruptura de Compromís
El congrés mirarà de posar les bases perquè el Bloc, sense anar en coalició amb EUPV, pugui ser present a les corts el 2011: ‘Érem en un carreró sense eixida. Ens han volgut situar en un extrem de la partida, en què no toquem pilota. Ara volem situar la nostra proposta al carrer major’, explica.
Considera que la ruptura de la coalició Compromís pel País Valencià no és cap contratemps a l’hora d’articular un espai sòlid al marge del PP i del PSPV: ‘La coalició va fracassar, però nosaltres continuem construint eixe tercer espai. A més, els valencianistes d’EUPV es van adonar que el camí era aquest.’
De l’estelada a la senyera coronada
La ponència advoca perquè el Bloc assumeixi ‘totes les manifestacions simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escut, himnes, etc.’, des de la Muixeranga al Cant de Lluita o Redempció i l’himne oficial (‘si bé en la seua versió més digna’, puntualitza).
Morera reflexiona: ‘Ens hem adonat que, en el conflicte d’identitats propiciat pel PP i el PSOE, els valencians tenim les de perdre. Diré més. Entre Comunidad i Regne, m’estime més Regne. Ara no sabem si som una comunitat de veïns, de regants…’
Creu que és inviable de continuar discutint els símbols que identifiquen el Bloc i el País Valencià. És contundent: ‘Tot allò que tinga quatre barres ha de ser nostre. Deixar la senyera coronada en mans de la caverna, és un error. En aquesta polèmica, hem perdut: quan el València va guanyar la UEFA, milers de jóvens van eixir amb la bandera autonòmica i no en podem passar-ho per alt. Fa vint-i-cinc anys, aquest debat era especialment viu. Ara, no.’
En canvi, creu que el valencianisme ha guanyat una batalla, la de la unitat de la llengua. Però avisa: ‘L’ús del valencià decau. Mentre debatem aquestes coses, se’ns va desfent el país.’
Bernat Ferrer
Enllaços
Ponències política i organitzativa per al congrés del Bloc Nacionalista Valencià.
Pepa Chesa: Autonomia.
Blocs dels corrents interns Bloc de Progrés Valencianista i Bloc de Convergència Valencianista.
