03.12.2008 - 00:04
Els treballs han tret a la llum un total de 49 estructures, que s’han pogut excavar i documentar, de les quals 20 eren sitges, en diferent estat de conservació, i la resta restes estructurals de diversa mena, amb moltes fosses o abocadors contemporànies a les sitges i altres corresponents a processos postdeposicionals. El jaciment correspon a l’època medieval andalusina, i està situat al camí dels Bordellets/l’Almàssera, junt al nucli urbà.Les excavacions es van iniciar per les obres de canalització d’aigües pluvials al carrer de l’Església i de renovació de la xàrcia d’aigua potable al carrer del País Valencià. Les obres afectaven parcialment aquest jaciment que ja estava inventariat, la qual cosa des del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA) es comunicà el gener passat a l’Ajuntament i a Conselleria de Cultura, per tal que es prengueren mesures per al salvament de les restes arqueològiques.
El jaciment va ser descobert el 1990, en unes obres per a rebaixar el terreny i nivellar la prolongació de la Ronda Nord. Llavors van aparéixer 2 sitges o ‘pouets dels moros’ que van ser destruits per aquelles obres. A l’interior es van trobar un gerronet i altres fragments ceràmics que recollí l’agutzil Julio Gandia i que va aportar al museu. L’any 1991, amb motiu d’un breu rebaixat que s’havia de fer al camí, i a petició de l’alcalde, el Servei Arqueològic d’Ontinyent va netejar superficialment la zona afectada, va alçar el plànol i es va documentar l’existencia de 4 sitges més seccionades, al talús del camí, que es van deixar al lloc sense excavar en no estar afectades en aquell moment.
Ara hi havia perill que es destruïren aquestes 4 estructures (i les altres que hi podia haver) en rebaixar-se el terreny per tal de donar continuïtat al carrer de l’Església i a la Ronda Nord, que s’entrecreuen en aquell sector, així com per a l’adequació d’una zona verda prevista en el sector sud.
Les excavacions, que han hagut d’esperar llargament l’autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, les ha costejat l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins, a costa del pressupost de l’obra, amb la col·laboració de l’empresa adjudicatària, Construcciones Francés. Els treballs han estat codirigits per Agustí Ribera (Director del MAOVA) i Josep Pascual Beneyto, amb l’assistència de la també arqueòloga Maria Barberà.
Les sitges són com uns pouets excavats en el terreny natural, destinades a guardar el gra de les collites i solien situar-se a les immediacions dels llocs d’habitació. Una vegada deixaven de gastar-se es reblien amb tota classe de deixalles. En aquest cas, al seu interior han aparegut nombrosos fragments ceràmics, ossos, carbons, algun element metàl·lic, etc. En el conjunt ceràmic, molt fragmentat, encara que hi ha alguns vasos pràcticament sencers, destaquen algunes mostres de ceràmica en verd i manganés, dita ‘califal’, tot i que la cronologia de l’assentament, a falta d’anàlisis més detallades, sembla d’entre finals del segle X a mitjans del segle XII, segons els arqueòlegs.
Les restes podrien correpondre a l’alqueria dels Àlbers, que apareix citada a mitjans de segle XIII, als Alforins, però els tècnics creuen que pot correspondre a un moment anterior, si bé s’ha excavat només una part del que seria l’assentament, sense localitzar-se els habitatges. Per la disposició espacial, la part més important del jaciment hauria de seguir devers el carrer de l’Església. De ser així, es devia destruir en urbanitzar-se.
També s’ha descobert una petita necròpolis que conservava restes de 7 tombes. Totes les inhumacions seguien la mateixa orientació i el ritus islàmic d’enterrament.
Ara, acabades les excavacions, i documentades les restes, les obres podran prosseguir com estaven projectades. La possible conservació de les estructures més significatives, les sitges, en el sector destinat a zona verda, és molt problemática, ja que estan realitzades en un terreny molt fluix.
Els treballs posteriors a l’excavació i de laboratori, que estan realitzant-se al MAOVA, encara tardaran a completar-se.
