01.12.2008 - 06:00
El 28 de desembre el poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) farà vuitanta anys. I la celebració es fa visible, d’antuvi, amb la publicació de tres títols: ‘Pandemònium o la dansa del si mateix‘ (Lleonard Muntaner), que és la primera obra en prosa publicada de tota la seva carrera literària; ‘Altres presències‘ (Meteora), un nou recull de poemes, curts, a guisa d’experiment formal; i l’edició de les actes del ‘I Simposium Màrius Sampere’ (PAM).Moure’s en el caos
‘Pandemònium o la dansa del si mateix’ (Lleonard Muntaner) és per a Màrius Sampere l’ingrés al món de la prosa. Diu: ‘És un llibre fora de temps, que vaig començar fa trenta anys o quaranta, i que inclou des de textos d’aquell moment fins a textos molt d’última hora. No sé si és perceptible aquest canvi de temporalitat i d’estil, però és, tanmateix, un llibre coherent (encara que m’hi contradigui a vegades), perquè sempre es veu que és escrit per mi.’ Continua: ‘Fa quinze anys o vint ho vaig voler publicar, però una editorial em va dir que els textos eren massa curts. I ja ho veieu, no he desistit en el meu propòsit.’
El títol ‘Pandemònium’ evoca la idea de caos, és per això que el va triar: ‘Sóc un apassionat del caos. Crec que la vida és caos. Sóc dels qui creuen que la llum va venir per il·luminar el caos, no pas per ordenar-lo, perquè, altrament, no s’explica l’existència del mal i del dolor.’
Comenta el crític Sam Abrams, que ha intervingut en l’organització dels textos que formen el llibre: ‘Els tenia tots guardats en una carpeta, ordenats com els havia anat escrivint, un ordre cronològic que no s’ajustava a la voluntat de caos de l’autor, i jo vaig desfer les famílies de textos.’
I de què parla el poeta a ‘Pandemònium’? De coses ben diverses, de les que el mouen i el preocupen en cada moment de la vida o de cap a cap de la vida: ‘La dèria de saber on vas, d’on véns, què hi havia al principi… i tot això esquitxat d’anècdotes del temps, de la meva pròpia història. És una mena de confessió pública de com sóc. Però que ningú no em faci cas, perquè era així i ara sóc d’una altra manera i demà encara seré diferent.’ Però puntualitza: ‘Ara, sí que he volgut fer-ho bé, d’una manera no gratuïta ni alliçonadora, sinó amena i comprensible.’
Diu Abrams que a ‘Pandemònium’ Màrius Sampere parla de política, de la vida espiritual, fins i tot de l’estatut, que diu que és ‘vi de garrafa’… De les coses més properes a les més transcendents. I que fa servir una gran varietat de gèneres, tots barrejats: l’aforisme, el dietari, les memòries, el conte, l’assaig…
‘És un volum insòlit per la qualitat literària i per la vinculació amb la literatura internacional’, diu Abrams, que relaciona el llibre de Sampere amb l’obra ‘Road Side Dog’ del Nobel Czeslaw Milosz.
‘Altres presències’
També a primers de desembre arriba a les llibreries un nou poemari de Màrius Sampere, ‘Altres presències’ (Meteora), que en paraules de l’autor mateix, ‘és un recull de poemes petits, curts, breus, però, per mi, forts i espessos. Els vaig començar a escriure com un ‘divertimento’, com un experiment, com una intranscendència de la transcendència. Al principi no me l’estimava especialment, però a mesura que ordenava els cent onze poemes que hi ha vaig començar a engrescar-m’hi, i ara espero el llibre amb delit.’
M. S.
