Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  26.11.2008  06:00

Una hora atrapada al tren

La circulació de trens entre Barcelona i Vic es restableix, però continuen els retards a la línia del Maresme

Men?ame
 

La rodalia de Renfe a Barcelona torna a ser notícia des de fa unes setmanes pels incompliments, retards i problemes de tota mena que encara pateixen els usuaris. Ahir els passatgers d'un tren que anava en direcció a Mataró van quedar atrapats dins el comboi durant una hora, sense explicacions i a pocs metres de l'estació de Montgat, fins que van decidir marxar. Una periodista de VilaWeb que hi viatjava en fa un crònica en primera persona.

La rodalia aturada, una crònica

Senyors, sóc un dels centenars de passatgers que ahir, en un tren direcció Mataró, i a l'altura de Montgat, va quedar atrapada durant una hora dins d'un tren. Els mals dels trens de la rodalia de Renfe es repeteixen, setmana rere setmana: catenàries trencades, trens avariats a la via, desinformació absoluta, falta d'un pla efectiu d'emergència de suport als passatgers, falta d'assumpció de responsabilitats. El relat que segueix és una crònica dels fets, a partir de les notes preses dins el vagó i en temps real. Valgui com a exemple i denúncia de molts altres casos que es donen massa sovint.

20:22h A punt d'arribar a l'estació de Montgat, entrant ja a la comarca del Maresme, el tren ha fet un soroll estrany, com si es desinflés. Ha perdut força, ha perdut potència, s'han apagat els llums i hem quedat aturats, enmig de la via, i amb els llums d'emergència. Arrufo el nas.

20:45h Ens trobem al penúltim vagó. Sort que som poca gent i no anem apilonats, com passa de vegades a aquesta hora, sobretot als trens que arriben fins a Blanes i Calella. Els que hem quedat atrapats, perquè les portes no s'obren, comentem les desgràcies de Renfe. Perquè la majoria som usuaris habituals i hem patit més d'una vegada el que aquesta empresa desgraciada en diu 'incidències'.

En aquests vint-i-dos minuts d'espera han posat tres vegades una gravació anunciant una 'incidència' i diuen que ja l'arreglen (ja!). El conductor no es digna a dirigir-nos la paraula. Es pensa que som idiotes?

Parlem pel mòbil, avisem que arribarem tard. Els usuaris que som dels pobles de dalt del Maresme ja hem perdut l'autobús d'enllaç amb les nostres poblacions. Les sintonies dels mòbils són ben diverses i animades. Tot el contrari del malestar que ens comença a agafar dins del vagó. Les portes no es poden obrir, però hi ha qui ja barrina i intenta obrir-ne una. A fora plou i és fosc com la gola del llop.

20:50h Sense novetat. Però ara se'n va la llum d'emergència i ens quedem a les fosques. Al cap de pocs segons la llum torna. Hi ha qui es comença a posar nerviós. Per l'altra via, direcció Barcelona, van passant trens. Quatre? Cinc? Però el nostre tren desgraciat no es mou i això ens fa pensar que es deu començar a organitzar un bon merder a l'estació del Clot, a l'Arc de Triomf, a la Plaça Catalunya, a Sants. Ens tornem a quedar a les fosques uns segons. El tren no s'engega ni remuga.

20:55h Ens comuniquen per megafonia que d'aquí a quinze minuts tornarem a funcionar. No és una gravació. Suposem que ha parlat el conductor, però només ho suposem perquè no s'ha identificat. De disculpes, tampoc n'ha demanat. No li acceptaríem.

Ens resignem. Segons 'la veu', a les nou i deu del vespre la màquina es tornarà a engegar. Entre els passatgers comença a imposar-se el cinisme. Fem apostes, a veure si algú s'ho creu, això que en quinze minuts sortirem del forat negre. Se'n va la llum. Torna.

21:04h

—Estem segrestats, diu una. Si almenys tinguéssim un dòmino o un joc de cartes per distreure'ns...

—Sí, no sé per què no les portem al 'bolso' les cartes, diu l'altra. Ens falta previsió, perquè sabent com va la Renfe sempre... Ens foten dia sí i dia també, home, no hi ha dret!

—I no expliquen mai res, diu la primera. No sabem mai què passa. Sempre la 'incidència'. Això és una mentida. Que diguin que és una 'averia', almenys!

Maleïda Renfe, maleïda Magdalena Álvarez, maleïts polítics nostres que no obren la boca... I maleïda Renfe, maleïda Renfe, maleïda Renfe! S'apaguen els llums d'emergència. Es tornen a obrir.

21:06

—Si aquell senyor no ens ha pres el pèl, diu un amb sornegueria, d'aquí a quatre minuts ens tornarem a posar en marxa.

—I mira que tenim paciència, diu una de les d'abans.

—Jo em continc, diu l'altre amb el cinisme pujat del tot. Perquè, és clar, demà el tren tampoc passaria per un vidre trencat.

Ens tornem a quedar a les fosques. Torna la llum d'emergència. La gent fa mala cara.

21:10 El tren no es mou. No passa res. No havien dit que es mouria? Per l'altra via també s'ha aturat el trànsit ferroviari. Potser fa un quart que no passa cap tren. S'apaguen els llums. Tornen.

Fa tres quarts d'hora que estem tancats. Un parell d'homes aconsegueixen obrir una de les portes. Les fumadores del vagó s'encenen una cigarreta i xuclen amb plaer. Tres passatgers salten i es posen a caminar per la via cap a l'estació de Montgat, que és al davant. Els altres ens quedem. En pocs minuts veiem que han arribat a l'estació. Però per sortir del vagó sembla que hem de fer un salt. Les prenyades (servidora), els vells amb dificultats de mobilitat, les dones de mitjana edat amb problemes d'artritis i algú més, no ens atrevim a fer el pas (el salt) per por de prendre mal.

Però arriba un senyor d'un vagó de més endavant i ens diu que la Renfe ha avisat els bombers. I com qui diu no té temps de dir-ho que sentim el conductor (suposem que és el conductor perquè no s'identifica) que diu que vindran els bombers a treure'ns. Ens agafa un atac de riure. I la majoria de gent salta del vagó i se'n va caminant cap a l'estació de Montgat. Els uns ajuden als altres. Sortim gairebé tots. Collons! Així m'ho fan dir.

21:20h Poc abans d'abandonar el vagó han començat a circular trens en direcció Mataró per l'altra via. Van molt plens. En passen dos de molt seguits. I nosaltres per la via, amb cura però per la via. Encara tindrem una desgràcia. Però no, el nostre tren de la rodalia desgraciat s'ha quedat a només cent metres de l'estació. En pocs minuts hi arribem. No ens ha envestit cap tren ni ens hem fet un esquinç al peu. Dos bombers ja han arribat i amb una escaleta un punt ridícula ajuden la gent gran a baixar. Sort que ara no plou, només espurneja. Hem estat una hora tancats.

I ara em permetran, més enllà d'aquesta crònica maldestra, que faci una mica de punta al llapis. Perquè, i ara què? Què farà Renfe demà per compensar-nos? Ens tornarà el bitllet? Només de pensar-ho m'inflamo.

I saben què penso, doncs que als capitosts d'aquesta empresa vergonyosa no els traurà la son aquest incident d'avui. I ca! Dormiran tranquils. Dormen tranquils i ho tenen ben clar, com la ministra de Foment, que deuen anar agafats de la mà: mentre els responsables polítics d'aquí no posin l'ai al cel ni obrin boca (responsables també tots ells per omissió), i mentre els mitjans de comunicació d'aquí ignorin o callin les incidències reiterades dels trens de la rodalia, la ministra i els capitosts de la Renfe aniran de primera. No s'immutaran, no s'apressaran a fer les millores que calen, tan urgents. Així doncs, que el servei de premsa de Renfe calli (per no dir menteixi) o minimitzi els efectes de les 'incidències' de la rodalia, dia rere dia. I, això sí, que es parli, i molt, de les bondats i meravelles del TGV. Dilluns l'informatiu vespre de TV3 donava un reportatge molt aconduït, des de Madrid, sobre les gràcies tecnològiques del control remot del TGV. I fa mesos que ens empassem reportatges a doble pàgina que dediquen els diaris a aquesta meravella de tren de gran velocitat. I dels trens de la rodalia res de res. I, ja se sap, si no ens n'assabentem pels mitjans és que no hi ha problemes a Renfe. Els mitjans de comunicació no fem la feina, ens despistem d'informar de què és la veritable notícia: perquè les rodalies fotudes, refotudes i ignorades són la notícia!

Montserrat Serra

Men?ame