Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  05.11.2008  05:10

Barack Obama aconsegueix la presidència dels Estats Units amb una victòria clara i històrica

143 anys després de l'abolició de l'esclavitud, un afro-americà esdevé president dels Estats Units · Els resultats a Pennsilvània, Ohio i Virgínia, claus de la nit electoral · El vot de les dones assegura la victòria d'Obama en els estats més disputats · El nou president anuncia que 'el canvi ha arribat a Amèrica' · Majoria demòcrata al senat, però no pas per a impedir el bloqueig republicà

Men?ame
 

Barack Obama serà el 44è president dels Estats Units. Després d'una campanya intensa i d'una llarga nit electoral, la victòria del senador demòcrata per Illinois a Pennsilvània, Ohio i Virgínia l'ha convertit en president fins i tot abans de saber-se els resultats de Florida, que també ha guanyat. Milions de persones han sortit als carrers de les principals ciutats dels Estats Units, especialment a Chicago, on a Grant Park una multitud ha esperat durant hores la presència del nou president. Obama hi ha aparegut a les sis del matí (hora central europea) i ha fet un discurs contingut (vídeo) on ha expressat la seva satisfacció, ha demanat als seus seguidors que continuessin al seu costat i li fessin sentir la seva veu 'sobretot quan no estarem d'acord'.

Obama ha recalcat una vegada i una altra que 'el canvi ha arribat a Amèrica' i que 'tot és possible'. El nou president ha començat el discurs afirmant que 'si algú dubtava encara que Amèrica és el lloc on qualsevol cosa pot passar avui, aquesta és la vostra resposta'.

La victòria de Barack Obama ha estat basada en la capacitat de retenir els vots de Pennsilvània i guanyar alhora els grans estats en disputa de la costa est (mapa amb els resultats). Obama ha guanyat Florida, Virgínia i Ohio, tres estats que havien estat republicans en les darreres dues eleccions, i amb això pràcticament ha deixat sense cap possibilitat real John McCain. Però Obama també ha aconseguit una gran victòria en el vot popular, la més ampla des dels anys seixanta entre dos candidats, i ha assolit xifres impressionants, no només entre la població afro-americana, sinó també entre els joves, els nous votants, els 'latinos' i les dones. L'abast de la victòria és, en aquest sentit, històric. Obama no ha guanyat a l'Amèrica tradicionalment demòcrata i no ha aconseguit algun estat més i prou, sinó que ha canviat el mapa polític dels Estats Units obrint nous camins i noves vies de futur.

Obama ha guanyat amb molta claredat i amb molta profunditat. Ha sorprès de forma especial la seva capacitat per a arrossegar estats tradicionalment molt republicans. És el cas de Virgínia, Carolina del Nord i Indiana. En aquests estats Obama no només ha aconseguit mobilitzar nous votants, sinó que clarament ha convençut un nombre important de republicans perquè travessin la línia i votin per ell.

Un sector de votants especialment rellevant és el de les dones, sobretot en els estats més disputats. En general, el vot masculí s'ha repartit gairebé per igual entre els dos candidats i ha estat el vot femení el que ha decantat la balança per Obama arreu del país. En aquests estats Obama ha aconseguit millors resultats entre les votants femenines del que va aconseguir John Kerry fa quatre anys. A Pennsilvània, per exemple, un 60% de les dones ha votat per Obama, comparat amb el 54% que ho va fer fa quatre anys per Kerry. A New Hampshire un 63% de les dones ha votat per Obama, comparat amb un 54% fa quatre anys.

L'onada d'Obama s'ha traslladat també a les eleccions al senat i a la cambra de representants, on els demòcrates han aconseguit d'augmentar de forma substancial la seva presència. El Partit Republicà, en canvi, ha entrat en una crisi que serà gran. McCain ha aconseguit un nombre de vots significativament inferior al de Bush i la divisió dins el partit és molt gran entre l'ala més a la dreta, que ha trobat un nou símbol en Sarah Palin i els sectors més moderats.

Majoria demòcrata al congrés

Els demòcrates s'han assegurat la majoria absoluta a les dues cambres del congrés (el senat i la cambra de representants), segons dades difoses per la CNN. Però no és clar que al senat, que es renovava en un terç, puguin assolir els seixanta escons necessaris per a impedir que els republicans bloquin lleis clau. Quan encara en resten quatre per a assignar, n'han guanyat disset i en sumaran cinquanat-sis (els republicans, quaranta).

A la cambra de representants, que es renovava per complet, els demòcrates han sumat 251 escons i els republicans, 171 (a falta per decidir-ne tretze).


(Fotografies 3 i 4: Celebració a San Francisco, enviades pel lector Joseph Candeloro)

Men?ame