Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  04.11.2008  06:00

Els Estats Units elegeixen president, en unes votacions històriques

Obama arriba a la jornada electoral amb les enquestes a favor seu, però no es refia · Dixville Notch, el primer poble que ha votat, ha escollit Obama

Men?ame
 

Amb el vot de mitjanit dels escassos habitants de Dixville Notch, s'obren tradicionalment les eleccions dels Estats Units. Obama ha obtingut 15 dels 21 vots emesos en aquest llogaret a 32 quilòmetres de la frontera amb Canadà, assolint la primera victòria demòcrata al poble des de 1968. A migdia (hora central europea) s'obren els col·legis electorals de la major part de la costa est i, després, tots els altres, seguint els fusos horaris, i les votacions no s'acabaran fins demà a les sis del matí, quan tancaran els últims col·legis d'Alaska. Però és més que probable que unes quantes hores abans ja se sàpiga qui serà el 44è president dels Estats Units. El candidat del Partit Demòcrata, Barack Obama, arriba al dia de les eleccions amb un avantatge notable respecte del candidat del Partit Republicà, John McCain. Obama guanya en intenció de vot popular en totes les enquestes, però també (i això encara és més important) guanya clarament en vots del Col·legi Electoral. Cal recordar, així mateix, que avui més que no pas una elecció nacional hi ha cinquanta-una eleccions estatals (als cinquanta estats i al districte de Colúmbia).

Les eleccions del 2008 són especials perquè, per primera vegada des del 1928, no hi ha cap candidat en funcions, és a dir que ni el president ni el vice-president no s'hi presenten. George W. Bush és, tanmateix, molt responsable de què pugui passar, encara que no hagi participat en gairebé cap acte de la campanya. Vuit anys d'administració republicana han deixat, aparentment, exhaust el país, especialment en l'aspecte econòmic i per la guerra de l'Irac. La popularitat del president actual és la més baixa des que hi ha estadístiques de popularitat presidencial, i si bé el candidat del seu, John McCain, ha provat de distanciar-se de Bush, tot indica que no ho ha aconseguit.

Es mor l'àvia d'Obama

Obama ha tancat la campanya amb un record per a la seva àvia, que ha mort de càncer als 86 anys. El candidat demòcrata hi estava molt lligat perquè va fer-se'n càrrec durant deu anys, quan Obama era un nen. De fet, Obama havia interromput la campanya ara fa pocs dies per visitar-la a Hawai, on vivia.

Barack Obama, en canvi, és portat per un moviment entusiasta nascut a les bases, no solament del Partit Demòcrata, sinó també de molts sectors independents, especialment joves. Obama té, a més, un fet de gran transcendència històrica a favor. Si surt elegit, serà el primer afroamericà a atènyer el màxim càrrec electe del país, cent quaranta-tres anys després de l'abolició de l'esclavatge a Kentucky, el darrer estat a resistir les lleis abolicionistes. A més, ningú d'origen africà no ha governat mai fins ara un país del primer món.

La campanya electoral del 2008 ha estat molt llarga. I, des de les primeres eleccions primàries del gener, ha estat, sens dubte, la més seguida i participativa de la història. Als republicans, els va ser relativament fàcil d'elegir McCain de candidat, però els demòcrates van viure una batalla molt intensa i extensa entre el senador d'Illinois, Barack Obama, i la senadora de Nova York, Hillary Clinton, que, si hagués guanyat hauria pogut ser la primera dona president dels Estats Units. La decisió final dels demòcrates va afavorir Obama, però va obrir una divisió important al partit, que ara sembla clarament superada.

John McCain va voler aprofitar aquesta divisió posant de candidata a la vice-presidència una dona. Per reforçar una imatge de si mateix, de polític poc vinculat al poder de Washington, McCain va escollir la governadora del darrer estat a sumar-se a la unió, Alaska, una figura política amb molt poc passat i gairebé desconeguda al país. Però sembla que l'opció de Sarah Palin l'ha perjudicat. Durant la campanya s'ha vist clarament que el nivell de Palin és molt baix per a assumir la presidència, en cas de defunció del president. A més, aquestes últimes setmanes s'ha desmarcat de McCain per promoure's a si mateixa com un gran valor emergent de l'extrema dreta republicana, fet que ha preocupat seriosament els sectors moderats del partit. De fet, un dels moments més difícils de McCain, el va protagonitzar l'ex-secretari d'estat, Collin Powell, quan va anunciar que votaria Obama, després de fer una crítica duríssima de la dretanització del seu propi partit i d'atacar l'elecció de Palin.

Més candidats

A les eleccions d'avui, no s'hi presenten el Partit Demòcrata i el Partit Republicà i prou. Hi ha uns partits menors que donen suport a Obama o a McCain o que presenten els seus propis candidats. Cap no té possibilitats de competir de debò per la presidència, però algun pot guanyar prou vots en alguns estats on la lluita entre els dos grans és massa disputada per a decidir l'elecció. És el cas, especialment, de l'ecologista Ralph Nader o del llibertari Robert Barr. Que a la majoria d'estats un sol vot de diferència determini que tots els vots del Col·legi Electoral siguin per al guanyador, fa que els vots destinats als partits minoritaris no siguin purament anecdòtics.

Men?ame