Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  25.10.2008  14:09

Milers de bascos clamen pel dret de decidir i per la pau

Avui s'havia de convocar la consulta popular al País Basc, impedida pel Tribunal Constitucional espanyol

Men?ame
 

Milers de vascos han participat avui al matí en els actes promoguts pel govern basc i Aralar per dir sí a la pau i reclamar el dret de decidir que té el País Basc. Han format la frase 'Euskal Herria bakea bai, Erabakia bai' (País Basc sí a la pau, sí a la decisió') entre els municipis de Gernika, Amorebieta, Durango, Urkiola, Legutiano i Gasteiz. El president basc, Juan José Ibarretxe, ha dit que el temps demostrarà que la consulta que el seu govern volia organitzar avui, però que va ser vetada per l'espanyol, tenia raó de ser.

L'acte central de la protesta ha tingut lloc a Gasteiz, on els dirigents del PNB, EA, Ezker Batua i Aralar, a més a més dels integrants del govern basc, han assistit a la lectura d'un manifest que reclamava la legitimitat de la consulta.

En una entrevista al diari Deia, Ibarretxe ha dit: 'L'existència del poble basc i del dret de decidir com a fórmula per a viure millor és una cosa que ningú no podrà qüestionar.'

L'esquerra independentista ha organitzat un acte paral·lel en què ha dit que l'estatut és mort i ha emplaçat tots els independentistes i progressistes a unir esforços per a atènyer la independència.

25 d'octubre, dia de la consulta

El 27 de juny el Parlament basc aprovava la llei de consulta popular (pdf), amb els vots favorables de PNB, EA, EB, Aralar i un de l'esquerra independentista basca (dels nou diputats que tenia). La consulta s'havia de celebrar avui i demanava als ciutadans bascos si estaven d'acord a obrir 'un procés de negociació per a aconseguir la pau i la normalització política'. Però el Tribunal Constitucional espanyol va il·legalitzar-la el 12 de setembre.

El Tribunal, doncs, va admetre els recursos presentats pel govern espanyol i el Partit Popular, i va considerar-la il·legal adduint que la consulta era, de fet, un referèndum i que, per tant, envaïa competències del govern espanyol, l'únic que pot convocar-ne, segons la constitució.

Ibarretxe va criticar la sentència, que va titllar d''arbitrària i injusta', i va dir que la raó d'estat s'havia imposat a la raó democràtica. El president basc va anunciar pocs després que hi presentaria recurs al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, mesura que no ha pres encara. Legalment, el govern basc té sis mesos per presentar recurs des del moment en què el Constitucional va emetre la sentència.

La tramitació d'un recurs a Estrasburg pot plantejar-la un estat, una persona física, una ONG o un grup de particulars que considerin que els seus drets han estat violats per una decisió judicial d'un estat membre de la Unió. Així, el govern basc no podria presentar el recurs, sinó que ho hauria de fer algú altre en nom seu.

Si el Tribunal d'Estrasburg l'admetés a tràmit, començaria un llarg procés judicial que podria allargar-se durant anys. Les sentències d'aquest tribunal són vinculants per a tots els estats que han signat el Conveni de Roma, entre els quals hi ha l'espanyol.

Men?ame