25.10.2008 - 06:00
Coincidint amb el centenari del naixement i l’homenatge que ha fet Kosmòpolis al poeta i novel·lista Agustí Bartra (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982), l’editorial Proa acaba de publicar l’edició completa de ‘Odisseu’, una de les seves obres més significatives, juntament amb ‘Crist de 200.000 braços’, reeditada per Lleonard Muntaner. L’edició va a càrrec del crític Sam Abrams i té el suport del fill de l’escriptor, l’antropòleg Roger Bartra.Roger Bartra és fill d’Agustí Bartra i d’Anna Murià. Bartra i Murià es van conèixer al primer exili, a Roissy-en-Brie. L’exili va continuar a la República Dominicana i a Cuba, fins que la parella es va instal·lar a Mèxic on va néixer Roger Bartra l’any 1942. Antropòleg de professió, ha explicat que no li agrada parlar del seu pare ni de la seva obra, potser perquè en té una visió massa subjectiva i perquè no s’ha decidit a escriure ni una biografia del pare ni l’autobiografia. Ha dit: ‘Tinc una relació complexa amb la seva obra i generalment no vull parlar-ne. Ara, sí que la seva obra i la seva vida m’han estat un canal viu de comunicació, tant per l’entorn mexicà com per l’entorn català i europeu. I llegir ‘Odisseu’ és un joc estrany de miralls, en què una cultura reflecteix l’altra i la deforma. Fa una sensació d’estranyesa i d’alteritat que ens il·lumina.’
Continua: ‘En què ha influït el meu pare i la seva obra la meva obra? M’ha influït com a antropòleg, sobretot en aquesta cosa de ‘l’altre’. Això em ve directament de l’experiència tràgica de la vida de l’exiliat. I també m’ha influït respecte de la identitat. Ell tenia una identitat clara, la catalana, però, per a la segona generació, la dels fills, la identitat és un fet molt més complex i difícil.’
Roger Bartra ha esbossat el paper determinant que va tenir la seva mare, Anna Murià, en l’obra del seu pare: quan la meva mare va conèixer el meu pare, hi va descobrir l’amant, però també el poeta, i el va anar esculpint. Per això em penso que ell no hauria arribat a fer allò que va fer sense la meva mare. Però és molt superficial veure-ho com la submissió de la dona a l’obra del marit.’
Reivindicar la modernitat i actualitat de Bartra
Sam Abrams ha recalcat la necessitat de recol·locar Agustí Bartra a primera línia de la literatura catalana: ‘Era un intel·lectual de primera i una persona de gran complexitat. Hem de trencar els tòpics falsos que s’han establert sobre Bartra, que si no era un autor actual, que si era deixatat en la feina… Rotundament fals.’
Abrams no estalvia elogis: ‘I tots aquests actes i la recuperació de la seva obra ha de conduir a reforçar l’actualitat i la modernitat de Bartra. La seva obra és fascinant. I ‘Odisseu’ significa la recuperació de Bartra com una figura essencial de la literatura catalana, al costat de Riba, Rodoreda i Espriu. El seu rigor intel·lectual i artístic és excepcional.
Poemari inèdit
L’estudi de l’obra de Bartra ha conduït Sam Abrams a fer una descoberta curiosa: un poemari de joventut que Bartra no va publicar mai, però que havia presentat al premi Joaquim Folguera (premi que va guanyar aquell any la Clementina Arderiu). És a la Biblioteca de Catalunya. Abrams afegirà aquests poemes, a tall d’epíleg, al primer llibre que Bartra va publicar ‘L’arbre de foc’, que, amb pròleg d’Arnau Pons, reeditarà Lleonart Muntaner.
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
