20.10.2008 - 12:32
La fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha interposat un recurs d’apel·lació a la decisió del jutge Baltasar Garzón de declarar-se competent per a investigar els crims comesos durant la guerra del 1936-39 i el franquisme. Considera que van ser delictes comuns i que els òrgans competents per a investigar-los són els jutjats de cada lloc on es van cometre, opinió contrària a la de Garzón, que dijous va considerar que van ser crims contra la humanitat.El recurs al·lega que la legislació vigent llavors tipificava els fets descrits com a crims contra la humanitat. També entén que la llei d’amnistia de 1977 també és aplicable en aquest cas, motiu pel qual no són delictes que es puguin perseguir.
Argumenta que la protecció dels drets de les víctimes ja es veu garantida per les disposicions de la llei de la memòria històrica espanyola, que qualifica de via idònia per a atènyer-ho. Però quan PSOE i IU-ICV van aprovar-la, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes de Catalunya la va titllar d’insuficient i va recordar que l’estat espanyol encara no havia signat la Convenció per la Imprescribiliat dels Delictes contra la Humanitat de les Nacions Unides de 1968.
L’obertura de fosses, endavant
La fiscalia no s’oposa a les diligències que ordenen d’obrir dinou fosses comunes arreu de l’estat, tot i que considera que ha de ser el ple de la sala del penal el que ha de revisar totes les mesures per garantir els principis de legalitat i seguretat jurídica.
Enllaços
Webs d’associacions: Fòrum per la Memòria del País Valencià | Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC) | Coordinadora per a la memòria històrica | Comissió de la dignitat.
