Una dècada ensenyant d’escriure

  • L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès fa deu anys i avui Carme Riera en fa la lliçó inaugural

VilaWeb
Redacció
16.10.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 1998 un grup de professors que venien de l’Aula de Lletres van arribar a un acord amb l’Ateneu Barcelonès per a obrir, sota l’aixopluc d’aquesta entitat cultural, l’Escola d’Escriptura. Els actuals directors, Jordi Muñoz i Pau Pérez, expliquen la situació actual de l’escola, la mena d’alumnes que tenen i què hi cerquen. Avui l’escriptora Carme Riera farà la lliçó inaugural del curs i Maria del Mar Bonet i Manel Camp tancaran l’acte.Explica Pau Pérez: ‘Fa tres anys que vam assumir la direcció de l’escola, amb l’encàrrec del claustre de donar visibilitat al centre’. Continua Jordi Muñoz: ‘I també amb la voluntat d’establir col·laboracions amb entitats i institucions culturals de la ciutat i del país (la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mercè Rodoreda, Òmnium Cultural, la Fundació Josep Pla… però també llibreries, bars amb programació literària com l’Horiginal, revistes literàries…), perquè és obvi que una institució sola no ho pot fer tot, que col·laborant amb les altres pot fer més.’ A sobre, des del 2007 l’escola forma part de la Xarxa Europea de Programes d’Escriptura Creativa.

Pau Pérez: ‘Els resultats d’aquestes línies de feina són extraordinaris. L’escola ha passat de tres-cents alumnes anuals als mil tres-cents de l’any passat, i l’equip de professors ha passat de vint a seixanta. I de renom.’ Enguany s’incorporen al programa docent: Jordi Llovet, Pedro Zarraluki, Andreu Martín, Pere Guixà, Melcior Comes i més. La majoria són escriptors i professionals en actiu del món del llibre, gent que prové d’editorials, crítics literaris, etc., que cobreixen tots els aspectes de l’escriptura i la lectura. Perquè una altra novetat és la incorporació al programa de cursos d’oralitat.

Les oficines de l’Escola d’Escriptura són al costat de l’entrada de l’Ateneu. Ens hi adrecem i hi trobem un jove matriculant-s’hi. Li demanem què hi cerca, a l’Escola d’Escriptura. No ho sap gaire. Ho vol provar. Després, amb els directors instal·lats al magnífic jardí, tornem a fer la pregunta: què hi cerca la gent, a l’Escola d’Escriptura? Diu Jordi Muñoz: ‘Les motivacions són diverses. Hi ha qui cerca formar-se en tècniques literàries, n’hi ha que volen recursos d’escriptura per a un fet més funcional, per a la feina, per exemple. I cada vegada s’hi apunten més persones interessades en la literatura per aprofundir en la lectura.’

Jordi Muñoz també indica un fenomen creixent: ‘Cada vegada augmenten més els cursos organitzats específicament per a empreses i institucions. Un dels últims, l’equip del Síndic de Greuges per a aprendre a redactar informes clars.’ I Pau Pérez continua la llista: col·legis professionals, màsters de disciplines científiques… molts àmbits socials diferents tenen la necessitat de dotar-se d’una bona escriptura, perquè és bàsic per a la comunicació. I és important per a les empreses.’ Aquest fet té una doble lectura: que la societat pren consciència de la necessitat fonamental d’escriure bé, però, per altra banda, també mostra les mancances greus que té avui en aquest àmbit.

Una part dels alumnes treballen la creació literària. Què escriuen? Quins gèneres prefereixen? ‘Hi ha de tot’, diu Pau Pérez. ‘Pensa que tenim dos-cents projectes de novel·la en marxa. La diversitat és amplíssima. I encara que l’escola no fa funcions d’agent literari, hi ha una trentena d’alumnes que en el curs 2007-2008 han publicat la seva obra. I una tercera part s’han premiat.’

Finalment, Muñoz i Pérez expliquen que han començat el procés perquè aquests estudis es reconeguin oficialment, que siguin homologats com les arts i oficis de la paraula. ‘Serà un procés llarg, diu Jordi Muñoz, però estem convençuts que arribarà a bon port, perquè les arts i el cinema bé que ho han aconseguit.’

M. S.

(Foto: D’esquerra a dret, Jordi Muñoz i Pau Pérez.)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any