El crític literari Joan Triadú presenta les memòries

  • Acaba de publicar 'Memòries d'un segle d'or' (Proa)

VilaWeb
Redacció
14.10.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Als vuitanta-set anys, el crític literari i pedagog Joan Triadú ha presentat ‘Memòries d’un segle d’or‘ (Proa). Hi repassa la seva trajectòria en l’àmbit escolar i el seu activisme cultural i literari (en bona part, clandestí). Sobre el títol, ‘Memòries d’un segle d’or’, Triadú l’explica en aquests termes: ‘Encara que ens hagin fet molt de mal, durant aquest segle XX hem pres consciència que som una nació i que tenim una llengua pròpia.’Sobre el títol, continua: ‘Al segle XX ens han fet tant de mal com han pogut, i ens en fan. I malgrat això, celebrem el centenari del IEC, el centenari del Primer Congrés de la Llengua Catalana, l’Any Rodoreda… Hem aconseguit prendre consciència que som una llengua completa, que també serveix per a la ciència. Pompeu Fabra va fer possible que aquesta llengua servís per a tot. Jo vaig aprendre el català pensant que no era una llengua de veritat. Per això dic que la visió essencial d’això que som és una visió del segle XX. A la primeria de segle era un fenomen del Principat, sobretot barceloní. Després, amb el segle, s’ha estès com una taca d’oli: a Mallorca tenim novel·la, no solament poesia; a València, que no hi havia pràcticament res, va sorgir a mitjan segle XX Joan Fuster, assagista de nivell europeu, i fins avui, amb figures com J. F. Mira; i fins i tot a la Catalunya Nord, al meu estimat Rosselló.’

I també: ‘Per això no sóc dels qui creuen que la nació es troba a les acaballes, ni de bon tros. Perquè tenim una cultura i amb una cultura i una consciència es fa difícil que ens acabin. Ara diuen que vivim un moment de perplexitat. Potser sí, i hi ha feina per estona, però ni de bon tros ens trobem al final de la nostra vida col·lectiva.’

Triadú diu que no ha fet unes memòries per a explicar el segle XX i recalca que ell ve de baix, i que la diferència de classes l’ha soferta i l’ha marcat, tot i haver-se casat amb una noia de classe alta ‘i la família d’ella va entendre que la cultura que jo tenia podia salvar la diferència de classes. Ara és l’hora de poder dir això.’ L’autor també parla de la família, sobretot de la seva dona, Pilar Vila-Abadal, a qui dedica el llibre.

Triadú no eludeix enganxades amb personatges com Maurici Serrahima o Josep M. Ainaud. Explica anècdotes i fets poc coneguts de personatges que va tractar, com Mercè Rodoreda o bé Baltasar Porcel. I també tracta del premi d’Honor de les Lletres Catalanes i de la seva negativa a donar-lo a Josep Pla. En la conferència de premsa s’hi ha referit i ha refermat la seva posició: ‘Josep Pla no va tenir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per les bases. A les bases, que va redactar en Josep Benet, és ben clar que és un premi a personatges que, amb continuïtat i valor, han defensat sempre la llengua catalana. Que s’havien d’haver canviat les bases? Potser sí, però no es va fer. Si, a Josep Pla, l’haguessin proposat per al Nobel, jo hauria signat la candidatura, però per al Premi d’Honor, no.’

Triadú va acceptar l’encàrrec de Proa d’escriure les seves memòries i com que ja no pot teclejar es va procurar una col·laboradora, Susanna Àlvarez, persona que ja havia preparat la bibliografia inclosa a la biografia d’Agustí Pons, ‘Joan Triadú, l’impuls obstinat’ (Pòrtic, 1994). ‘Ella venia dos dies la setmana a casa i passava les meves notes manuscrites a l’ordinador. Una part de les memòries, no les vaig escriure, sinó que les vaig enregistrar i ella les transcrivia. Després de passar-ho tot a net ho corregia i es tornava a picar. D’aquesta manera, al final el llibre té una unitat i em penso que manté el meu estil.

Triadú ha acabat la conferència dient: Si hagués de posar lema a les meves memòries seria: ‘Les coses importants són les que no ho semblen’ (de Mercè Rodoreda).

Enllaços
Proa us ofereix el primer capítol, en pdf.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any