13.10.2008 - 20:00
El carlisme, que enguany fa cent setanta-cinc anys, es divideix en dos corrents: l’un de dretes, tradicionalista i l’altre que reivindica la llibertat dels pobles, l’autogestió dels treballadors i el federalisme espanyol. En aquest últim s’enquadren el Partit Carlí de Catalunya i el Partido Carlista, ben allunyats del catolicisme reaccionari que molts relacionen encara amb un moviment que va néixer arran de la mort del rei Ferran VII (1784-1833). Com que Ferran VII no va deixar descendència masculina, li succeí una filla de tres anys, Isabel II. Però els adversaris d’aquesta successió, defensaven la de Carlos María Isidro de Borbón (1788-1855), germà del finat (d’aquí ve el nom de ‘carlins’), i no vacil·laren a declarar una guerra que s’allargà durant el segle XIX, en tres grans episodis: primera guerra carlina (1833-39), guerra dels Matiners (1846-49) i tercera guerra carlina (1872-76).Aquestes guerres van ser capitanejades per personatges com Tomás Zumalacárregui, el general Savalls (Catalunya Ràdio li dedicà aquest programa) i el mític Ramon Cabrera, ‘el Tigre del Maestrat‘, que acabà la vida envoltat de luxe a Anglaterra, on té un parc dedicat, a prop de Londres, i on els seus descendents han fundat el Cabrera Trust.
El carlisme va arrelar amb força a Euskal Herria, al Principat i al País Valencià (vegeu també aquest portal carlí valencià. Algunes rutes carlines encara es poden recórrer avui.
El carlisme va ajudar el cop d’estat de Franco amb els Requetès (com el del Terç de la Mare de Déu de Montserrat), però avui és residual, com demostren els resultats electorals del 2008, si bé encara hi ha qui reclama el tron d’Espanya, com Carles Hug, de la família Borbó-Parma.
El moviment ha deixat petja en la literatura, amb títols com ‘Records de la darrera Carlinada‘ (1898), de Marià Vayreda (1853-1903). Més recentment, ha aparegut la novel·la històrica L’hivern del Tigre (Planeta), d’Andreu Carranza. En l’àmbit dels estudis històrics del carlisme es destaquen Pere Anguera, Joaquim de Bolós i Sánchez Cervelló. La bibliografia, amb tot, és molt més extensa i a la xarxa hi ha un àlbum de biografies carlines, publicat pel govern de Navarra. Per a saber-ne més, també són molt útils aquests vincles que ofereix la pàgina de l’Any Cabrera, on es pot trobar, per exemple, el Museu Zumalacárregui.
Andreu Barnils
Enllaços
Webs: Partit Carlí de Catalunya i Associació Amics de la Història del Carlisme de Catalunya.
Reportatges anteriors de VilaWeb Nit.
