Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  09.10.2008  06:00

Chişinău - Tiraspol - Moscou. Un triangle perillós

Rússia vigila de prop no solament el Transdnièster, sinó també Moldàvia

Men?ame
 

Tercera part, i la darrera, del reportatge especial que Vicent Partal ha escrit sobre el Transdnièster, la república secessionista de Moldàvia que ningú no reconeix. En aquesta tercera part analitza les relacions geopolítiques i els interessos militars de la Federació Russa en aquella zona, amb entrevistes al batlle de Chişinău, la capital moldava, i al vice-primer ministre del govern moldau, encarregat de les relacions amb Europa.

Isc a peu de l'hotel, situat en una àrea plena d'edificis del govern. No es pot dir que siguen edificis descominals, més aviat lleigs i prou. Una corrua de dones, amb el mocador al cap, va agranant les fulles que cauen dels arbres al carrer. He quedat a quarts de deu amb el vice-primer ministre, Andrei Stratan, que té a càrrec seu els Afers Estrangers i allò que ells anomenen la integració amb Europa. Apareix puntual i saluda en anglès, però demana que l'entrevista es faça en 'moldau', amb una intèrpret. Supose que aprofita la traducció per amagar-se i pensar; de fet pren notes immediatament després de la pregunta i no escolta gens la traducció. Té una veu una miqueta monòtona i un discurs previsible. Fins que...

Fins que, de sobte, m'explica una cosa que em desconcerta. Parlant de la situació del Transdnièster afirma que no hi ha solució sense la reintegració a Moldàvia (la dóna per feta). Reconeix que no hi ha contactes formals amb les autoritats de l'altra riba del Dnièster, però que aquell és un país petit, on tothom es coneix, i concreta la política del seu govern: volen que Moldàvia siga un país atractiu per als ciutadans del Transdnièster. D'acord. Tot sembla lògic. Fins que explica que, per aquest motiu, el govern moldau 'legalitza' les empreses del Transdnièster que volen fer negocis amb la UE.

Ara sóc jo qui no escolta la intèrpret. Li demane si ho entès bé. El seu govern no pot entrar al Transdnièster, la comunitat internacional reconeix que és un territori ocupat il·legalment i nega legitimitat al seu govern, que actua sense cap mena de control, però ells autoritzen les empreses del Transdnièster a 'fer-se passar' per moldaves? Les preguntes són òbvies: i a qui paguen els impostos que guanyen exportant productes a la Unió Europea? 'Al govern del Transdnièster, és clar!', em respon sense el menor dubte. I quin control tenen de com són fabricats aquests productes? De nou, resposta contundent: 'Cap ni un!' Ep!

És una situació que és difícil de definir, sinó amb l'adjectiu 'surrealista'. Les empreses del Transdnièster viuen en un territori al marge de la llei internacional, que s'ha independitzat amb el suport dels russos de Moldàvia, de la qual Stratan és el vice-primer ministre. Les empreses del Transdnièster es moririen de gana, si no fóra perquè Moldàvia les legalitza davant la comunitat internacional. Gràcies a Moldàvia, poden exportar a la Unió Europea. I el benefici econòmic d'aquesta acció del govern de Moldàvia serveix per reforçar, en forma d'impostos, l'enemic de Moldàvia. No ho puc entendre. No havia vist mai un govern en guerra (per més congelada que fóra) finançant l'enemic. Li demane si parlem de poca cosa i diu que no, que la major part del pressupost del govern secessionista prové precisament d'aquests impostos, i tot seguit repeteix que ell vol presentar una Moldàvia amable als seus presumptes enemics. Encara més: resulta que el govern de Moldàvia paga serveis públics del govern del Transdnièster. Unes poques hores més tard, el ministre de Reintegració, Vasile Solva, em confirmarà la dada: cinc milions de dòlars anuals paga cada any el govern de Moldàvia al del Transdnièster. No em puc traure del cap que això és de boigs, que ells mateixos subvencionen el forat negre que és el seu problema més gros. Ha d'haver-hi alguna explicació.

Partit Comunista contra Règim Comunista

Una, no sé si és la bona però n'és una, me la dóna el batlle de Chişinău: 'A una riba tenim un règim comunista i, a l'altra, hi mana el Partit Comunista, però al cap i a la fi són els mateixos'. Al ministre Stratan, li havia demanat, al principi de l'entrevista, si era membre del PC i m'havia dit que no, però que el govern era dirigit pel president, que sí que ho era. Moldàvia té un sistema més o menys democràtic i el Partit Comunista controla gairebé totes les institucions. Però no totes.

El batlle de Chişinău és Dorin Chirtoaca, un home jove, liberal, que va causar una autèntica commoció quan va guanyar les eleccions a base d'anar a peu per la ciutat contrarestant la propaganda oficial. Les seues credencials polítiques el vinculen amb l'escassa oposició democràtica dels temps soviètics, però és encara molt jove. Chirtoaca, de fet, és l'únic polític diferent que trobaré a Moldàvia. Parla clar. Diu què pensa sense embuts i té un pla: formar un govern sense membres del Partit Comunista i encarar definitivament Moldàvia cap a la Unió Europea. Sense esperar què puga passar amb el Transdnièster.

Mentre parlem sona el mòbil i l'agafa. Penja amb un enuig evident, el motiu del qual li demane. Diu que hi ha en aquells moments una reunió del govern amb els principals batlles per a parlar de la calefacció de les ciutats a l'hivern. A ell, ningú no li havia dit res. Li demane si hi ha cap mena de coordinació entre les instàncies de govern, i respon amb ironia: 'Únicament amb el Ministeri de l'Interior'. Explica que, des que és batlle, el Ministeri de l'Interior ha establert una presència permanent de policies estatals dins l'edifici municipal. 'I no precisament per preservar l'ordre públic', diu.

Chirtoaca parla amb la passió que manca als altres polítics que he vist aquests dies. I apunta clarament. Explica que el ministre d'Interior de Moldàvia és germà del vice-ministre d'Interior... del Transdnièster. I la seua dona viu a Tiraspol, la capital de 'l'altra banda'. No és el cas més cridaner, tot i que és prou curiós. Hi ha el cas de Mikhail Sidorov, actual diputat del Partit Comunista al parlament moldau, que havia estat ministre de Justícia del Transdnièster i, com a tal, encausat per càrrecs d'alta traïció, càrrecs que van desaparèixer de sobte. Pel batlle, les connexions entre 'el partit comunista i el règim comunista' són massa evidents. I les ha consolidades la màfia i la corrupció de l'un costat i de l'altre de la ratlla que separa tots dos territoris. Entre Chişinău i Tiraspol, segons ell, la distància no és tan gran com els controls militars donen entenent, i seguint la traça dels grans negocis, del tràfic il·legal, no és estrany de trobar-hi funcionaris de l'una banda i de l'altra.

Mirant Rússia

I enmig de tot plegat, què hi pinten els russos? La resposta més immediata té a veure amb la preservació del seu arsenal militar, però a termini mitjà és evident que els russos continuen pensant a mantenir la seua flota estratègica a la mar Negra, per a la qual cosa necessiten Crimea, ara una regió autònoma d'Ucraïna. El Transdnièster, veí de Crimea, és així un lloc avançat, una plataforma on de moment estacionen tropes i municions. És segurament perquè el Transdnièster interessa els russos amb relació a Crimea que Rússia no n'ha reconegut la independència, com sí que ha reconegut la d'Abkhàsia i d'Ossètia.

No es pot perdre de vista, tampoc, l'amistat tradicional entre els dirigents del PC moldau i els dirigents russos. Molts compartien càrrecs en la vella Unió Soviètica, més concretament, al KGB, des d'on Vladímir Putin va escalar al poder. Per això la seua prudència sobre els interessos estratègics de Rússia és total. Pel ministre de la Reintegració, Vasile Sova, és molt important que Moldàvia es mantinga sempre neutral, és a dir: que no s'acoste a l'OTAN. De fet, ho diu la constitució moldava mateix. Això es tradueix, de fet, en l'intent de mantenir-la dins l'esfera russa.

Els moldaus, i així ho recalquen una vegada i una altra, tenen coses a oferir a Moscou. La llista té tres punts clau. Primer, que Moldàvia no s'acoste a l'OTAN. Segon, que Moldàvia reconega el dret de propietat de les empreses russes actualment al Transdnièster. Tercer, que la llengua russa recupere el paper preeminent que tenia. Cap d'aquests punts no sembla inquietar el govern moldau. El rus ha estat declarat 'llengua de relació interètnica', l'OTAN no entra en cap previsió i la situació de les empreses russes al Transdnièster no sembla que puga ser cap problema greu.

Al parlament moldau, entre unes mesures de seguretat que són molt més que exagerades, parle una estona amb diputats de grups diferents que es passegen pels passadissos. N'és un Grigore Pretenco, cap del comitè d'Afers Estrangers i militant comunista. I quan discutim precisament del futur estratègic del seu país em fa notar que la bandera moldava és flanquejada en aquest edifici per la de la Unió Europea, però també per la de la Comunitat dels Estats Independents (intent de creació d'un estat successor de l'URSS, que agrupa totes les ex-repúbliques soviètiques, llevat de Lituània, Letònia i Estònia).

No puc imaginar un contrast gràfic més clarificador. Moldàvia i el Transdnièster es troben exactament entre Europa i Rússia, i segurament això explica la situació anormal que he vist tots aquests dies en una banda de la riba i en l'altra. El mal és que, amb vista al futur, haurà de triar l'una bandera o l'altra, entre la Unió Europea o la Comunitat d'Estats Independents. El batlle de Chişinău és clar en aquest sentit: tria la UE, però m'adone que els altres polítics sempre han deixat una porta oberta que dóna a la CEI, alhora que clamaven per Europa. I pense si no els va bé la situació actual: no tallar mai amb Moscou mentre proven de traure tants diners com poden de Brusel·les. Un joc brut en el qual el Transdnièster no és sinó una peça més.

Vicent Partal

(Fotografies: El vice-primer ministre de Moldàvia, responsable d'Afers Europeus, Andrei Stratan. El batlle de Chişinău Dorin Chirtoaca.)

Men?ame