Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  04.10.2008  11:22

Centenars de visitants a la capella ardent del bisbe Carrera

Personalitats de la societat civil i política lloen la figura del bisbe auxiliar de Barcelona, que es va morir ahir

Men?ame
 

Avui ha quedat instal·lada a la sala capitular de la catedral de Barcelona la capella ardent del bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera, que es va morir ahir, a l'edat de 78 anys. La capella ardent, que han visitat centenars de persones, inclosos representants de la societat civil i política, es tornarà a obrir demà a les deu del matí, i és previst que el funeral es faci dilluns també a la catedral i que el presideixi el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

'Un home excepcional'

Carrera va impulsar iniciatives cristianes compromeses amb les injustícies socials, com el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Pel president del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Josep Vaqué, Carrera 'era un bon home, molt humil, treballador, intel·ligent, excepcional, amb un pensament molt fer i un gran amor envers l'església, Catalunya i seus amics.'

El col·lectiu Església Plural diu que Carrera va evitar que l'ofensiva ultraconservadora i anticatalana arrelessin a l'església catalana durant la seva etapa episcopal. En destaca la coherència i l'honestedat que van guiar tant la seva acció pastoral com la seva vida personal. A més, apunta: 'La sobtada mort del bisbe Carrera fa que l'Església catalana quedi una mica més orfe dels referents que li permeten mantenir-se en una línia oberta al Concili Vaticà II, al pensament i la cultura actuals i a la defensa d'una identitat pròpia davant dels continuats intents, exteriors i interiors, per tal d'assimilar-la a línia que pretén marcar la CEE.'

En la mateixa línia s'expressa el sociòleg Salvador Cardús a VilaWeb, que lamenta que el perfil dels actuals bisbes sigui cada cop més professionalitzat, tal com diu que també passa amb els polítics. 'Va estar molt vinculat tant al món de la immigració i dels pobres com al de la cultura. Era un personatge molt complet, un dels últims bisbes de l'última època daurada de l'església catalana', diu.

El govern català va emetre ahir un comunicat en què lamenta profundament la mort del bisbe auxiliar de Barcelona i destaca que va ser un bisbe sempre proper al món obrer i a les classes populars.

L'ex-president Jordi Pujol qualifica Carrera d'home 'compromès, catalanista i representant d'una església amb ganes de canvi.' Confia que no sigui l'últim bisbe catalanista i assegura que 'de capellans compromesos amb Catalunya encara n'hi ha al seminari.'

Biografia

Nascut a Cornellà de Llobregat, a Carrera el van ordenar prevere al juliol del 1954, i va exercir el ministeri sobretot en ambients obrer. Va participar en iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del Concili II del Vaticà i va mantenir contactes amb representants del món polític, manifestant-se proper a l'ideari d'Unió.

El 1991 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, encarregat de la demarcació del Barcelonès nord i del Maresme i de les delegacions d'economia, mitjans de comunicació social i apostolat seglar. Va ser coordinador de l'equip de bisbes auxiliars de l'arxidiòcesi barcelonina (1996-2000) i, després del cessament del cardenal Ricard Maria Carles el 2004, va ser l'únic bisbe auxiliar que va continuar vinculat a l’arxidiòcesi de Barcelona. La seva responsabilitat es concretà de manera especial en els mitjans de comunicació social i la pastoral obrera.

Va col·laborar periòdicament en diverses publicacions, especialment 'Catalunya Cristiana', organisme editor de la qual va ser president. Algunes de les seves obres són 'La canya esquerdada' (1993) i 'Del postconcili al postprogressisme' (1994), que van aplegar els seus articles, 'El gust de la fe' (2000) i 'Aquest Nadal en fa dos mil: discerniment i goig' (2000). També va participar en l'obra col·lectiva 'Mundo global, ética global' (2003).

Men?ame