Fent de Sherlock Holmes a l’època de Jesús

  • Francesc Puigpelat publica 'La segona mort de Jesús de Natzaret'· L'editorial Proa obre un fòrum sobre el llibre des d'on l'autor respondrà als lectors

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
06.10.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Diu Francesc Puigpelat: ‘Imaginem que Sherlock Holmes veu Jesús trenta dies després de ser crucificat i que hagi ressuscitat. Què faria Sherlock Holmes? Doncs descobrir el truc, és clar.’ Aquesta és una primera línia narrativa del nou llibre de Puigpelat, ‘La segona mort de Jesús de Natzaret‘ (Proa). La segona: esbrinar quina és la doctrina secreta de Jesús. Proa ha obert un fòrum sobre la novel·la, des d’on l’autor respondrà als lectors.El narrador, que és l’hereu del banc d’Antioquia, ho diu ben clar a les primeres planes: ‘L’objectiu del llibre serà explicar la clau dels dos grans enigmes del cristianisme.’ I Puigpelat aclareix: ‘I per què el narrador pot fer de Sherlock Holmes o de Philip Marlowe? Doncs perquè és escèptic, materialista, ateu, i això el fa el personatge ideal per a investigar Jesús. Alhora perquè també hi ha una trama financera de tres milions de peces d’or…’

I sobre la doctrina secreta de Jesús? Puigpelat ho explica a l’apèndix històric. Diu a VilaWeb: ‘Parteixo de les teories o interpretacions de Robert Graves: la història oficial del cristianisme estableix dos déus mascles: el déu pare i el déu fill. Però, als evangelis, el déu pare no hi apareix enlloc i sí que hi apareix la deessa mare, que és Maria. Hi ha la deessa mare i el déu fill. I, de fet, aquest és l’esquema mític de les religions primitives; les més antigues, consideraven que el creador del món, el déu originari, era femella. I que la deessa té un fill, que simbolitza la natura, que neix, mor i ressuscita cada any, com la natura.’

‘He explicat la història que volia explicar, feia molts anys que em ballava pel cap, i he provat de contar-la amb la màxima transparència. En Robert Graves ja ho havia explicat en forma novel·lesca, però jo ho faig diferent.’

Aquest segon component, de la feminitat, fa venir a la memòria ‘El Codi da Vinci’. Puigpelat diu: ‘El meu llibre no hi té res a veure. I l’escàndol que va moure, pel fet de dir que Jesús era casat i tenia fills, és d’un infantilisme increïble. És una obvietat. Allò que jo explico és molt més escandalós, dic que Jesús va muntar una gran obra de teatre per fer veure que havia ressuscitat.’ Continua: ‘Suposant que el meu llibre pogués suscitar polèmica, ja sé que els detractors diran que explico una història inversemblant. Però seran els mateixos que es creuen al peu de la lletra totes les històries inversemblants que expliquen els evangelis.’

Una novel·la històrica de l’any 2008

Demanem a Francesc Puigpelat si podem considerar ‘La segona mort de Jesús de Natzaret’ una novel·la històrica. Ens diu: ‘És una novel·la històrica de l’any 2008. Perquè aparentment és històrica, però de fet proposa problemes actuals. Com que, de Jesús, no en sabem res, les interpretacions sempre es fan segons l’època i la ideologia. Com diu Harold Bloom, Jesús és com un mirall, i nosaltres ens hi reflectim. Per això és una novel·la actual.’

M. S.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any