La sentència del Suprem espanyol fa perillar la implantació municipal d’ANB

  • El tribunal es reuneix avui per decidir si també deixa el PCTB fora de la llei

VilaWeb
Redacció
17.09.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els 430 regidors d’Acció Nacionalista Basca (ANB) d’Euskadi i Navarra esperen la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que pot obligar-los a dissoldre els grups municipals que tenen formats. Els detalls de la sentència es faran públics la setmana vinent. Cal tenir en compte que ahir la justícia espanyola va fer públic que deixava ANB fora de la llei a instàncies de la fiscalia i de l’advocat de l’estat, que ho demanaren formalment el 30 de gener.Si el Suprem dissol els grups municipals d’ANB, perdran la subvenció que correspon als grups municipals, perquè els seus regidors s’hauran d’integrar al grup mixt, i això els debilitarà econòmicament.

La situació no ha pas sorprès l’independentisme basc, perquè l’ANB ja no existia públicament des del febrer, quan el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, la va suspendre. L’independentisme basc va aprofitar una escletxa legal per concórrer, amb l’ANB, a les eleccions del 2007, sabent que no podria tornar-hi.

Per això, i amb vista a les pròximes eleccions, força rumors indicaven que l’ex-cap del sindicat LAB, Rafa Díez potser presidiria un nou partit independentista, però fonts del sindicat ho desmenteixen. També diuen que Arnaldo Otegi, que va sortir de la presó ara fa quinze dies, tindrà un paper clau aquests mesos vinents.

Tampoc no va sorprendre ni el govern basc ni el PNB la sentència del Constitucional de dijous, que va declarar inconstitucional la llei de consulta popular. El president basc, Juan José Ibarretxe, va dir que la decisió judicial no li faria anticipar les eleccions a la tardor, però que comptava convocar-les al març.

Segona força municipalista

A les eleccions de l’any passat, ANB va sumar el 7,41% dels vots d’Euskadi, darrere del PNB (31,14%), PSE-EE (24,37%) i PP (15,46%), i això que la justícia espanyola li havia impedit de presentar llista a tots els municipis. Tot i així, va ser la segona en regidors aconseguits, 337 (al darrere del PNB, 1.029). Al conjunt de municipis de Navarra on es va poder presentar, va sumar el 6,22% dels vots, darrere de la UPN (33,36%), el PSN (19,13%) i Nafarroa Bai (15,76%).

Ara governa a una quarantena de municipis, el més important dels quals és el d’Arrasate (22.000 habitants).

El PCTB, també en dubte

La sala 61 del Suprem espanyol també es reunirà avui per deliberar sobre el bandejament del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), també demandat per la fiscalia i per l’advocat de l’estat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any