Un inèdit de Pere Calders ensenya, amb molt d’humor, la seva cara més àcida i fosca

  • Edicions 62 publica 'La ciutat cansada', una novel·la inacabada · El Fons Pere Calders de la UAB, guardat a la Biblioteca d'Humanitats, es podrà consultar a internet

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Sèrie de fotos de Pere Calders dels anys quaranta. La penúltima (d'esquerra a dreta): Joan Melcion i Jordi Castellanos.
Redacció
03.09.2008 - 17:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan la família de Pere Calders (1912-94) va cedir tots els seus papers a la UAB (com ell havia disposat al testament), els responsables, amb Jordi Castellanos al davant, esperaven trobar-hi ‘La cèl·lula’, una novel·la extraviada. Però no hi era. Ara, una volta fet l’inventari del Fons Pere Calders, van trobar quatre inèdits, un dels quals, ‘La ciutat cansada’, gairebé enllestit, era en la línia del millor Calders. L’acaba de publicar Edicions 62.Joan Melcion, especialista en l’obra de Pere Calders i autor del pròleg de ‘La ciutat cansada’, explica que ‘és una novel·la completament vigent, tant pel tema (amb personatges antisistema), com per la manera de tractar-la. Calders hi aporta una ironia molt seca. És una novel·la àcida, punyent, sense el component poètic de molts dels seus contes. És un Calders desencantat de la condició humana’. I Jordi Castellanos, responsable de l’edició, hi afegeix: ‘Ens dóna una visió fosca de la societat i de les relacions humanes, encara que amb molt d’humor. És una novel·la per a divertir-se i entendre, també, que Calders és un senyor que ha viscut molt, que ha patit molt (una guerra, un exili…)…’

A ‘La ciutat cansada’ Calders situa el lector en una ciutat-estat, que se sustenta ens sis tradicions, quatre de les quals es posen en entredit. És una novel·la coral amb ‘personatges descordats, desencaixats’, adjectiva Castellanos: un pintor que no ha pintat mai, un empresari que en realitat vol ser aventurer, un sindicalista i uns personatges cínics fins el capdamunt.

Segons Joan Melcion, un dels interrogants més interessants (la gran incògnita) és per què Calders abandonà la novel·la, quan la tenia gairebé acabada. Li mancaven un parell de capítols i el final. Segons que explica al pròleg: ‘Del procés llarg i intermitent d’aquesta novel·la, en tenim constància per la correspondència que Pere Calders va mantenir amb el seu pare des de mitjan anys quaranta.’ Calders va començar-ne la redacció cap al 1944 i no va abandonar la idea fins uns nou anys després, cap al 1953, quan era exiliat a Mèxic. En una carta escriu: ‘Em fa l’efecte que he tancat un cicle de la meva manera d’escriure i he iniciat una nova concepció i estil de realitzar-me. En certa manera, la paralització de ‘La ciutat cansada’ es deu a aquesta crisi de transformació.’ Però, als experts, aquesta explicació no els acaba de quadrar. Segons Melcion: ‘Diu que es troba en un procés de transformació literària que el porta cap a les experiències viscudes i amb un component important de fantasia. Però sembla que digui que es troba en un moment de crisi, de no saber cap on tirar literàriament. És molt possible que fossin el desànim per la improbabilitat de veure-la editada i els dubtes sobre la recepció que podria tenir, que el van portar a abandonar-la.’

El Fons Pere Calders

Segons Jordi Castellanos, el Fons Pere Calders és un fons dispers, ‘perquè l’escriptor no es preocupava de la transcendència de la seva literatura, encara que, al final, una mica potser sí, i s’hi mirava més, en allò que deia. Hi ha poca correspondència, excepte amb el seu pare (la correspondència amb Vicenç Calders es publicarà en una edició de Magda Alemany). I entre el material es van trobar quatre inèdits. Els altres: ‘L’amor de Joan’, creiem que és un dels seus primers escrits, dels anys trenta. Té una trentena de pàgines, i el publicarem a Els Marges. Després, també vam trobar els originals: ‘La marxa cap al mar’ i ‘Sense anar tan lluny’, de les quals en farem una edició crítica que publicarà l’Autònoma.’

Continua Castellanos: ‘L’únic original prou acabat que permetia una edició amb voluntat divulgativa era ‘La ciutat cansada’, encara que hi hem inclòs una presentació i un pròleg que retarden la lectura de la novel·la, però que són un toc d’alerta, una manera d’explicar que, aquesta novel·la, Calders no l’hauria pas deixada tal com es publica, perquè era un escriptor molt curós.’

El Fons Pere Calders s’ha pogut acabar d’inventariar gràcies al suport del IEC. Aquest fons es guarda a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, i actualment es va digitalitzant tot, de manera que d’ací a pocs mesos es podrà consultar a internet. El IEC també té la web Imatges i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil, amb una biografia completa de l’escriptor.

Calders, ‘long-seller’

Segons Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, Pere Calders és un dels autors amb més presència al catàleg d’Edicions 62: 39 entrades. A més, dos dels seus títols es compten entre els llibres més venuts de la història de l’editorial: ‘Cròniques de la veritat oculta’ (l’any 1992 se n’havien venut 194.000 exemplars) i ‘Invasió subtil’ (el 2002 se n’havien venut 134.000 exemplars).

M. S.

Enllaços
Pere Calders a l’AELC; Pere Calders a l’espai Lletra de la UOC; Pere Calders a l’Enciclopèdia; Pere Calders a la sèrie ‘El meu avi‘ de TV3.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any