Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  29.08.2008  05:00

Vuitanta mil persones consagren Obama com el candidat del canvi

El Partit Demòcrata tanca la convenció omplint l'estadi de Denver en un acte que barreja política i celebració

Men?ame
 

L'estadi dels Denver Broncos ha quedat petit aquesta matinada per a escoltar com Barack Obama acceptava ser el candidat del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units. Polítics com Al Gore, músics com Stevie Wonder o Sheryl Crow, generals retirats o la néta republicana del president Eisenhower han precedit durant quatre hores el candidat que finalment ha fet el discurs principal, acceptant la candidatura i criticant amb duresa la presidència de George Bush i les posicions del seu contrincant republicà (vídeo).

El final de la Convenció Demòcrata ha esdevingut així més una festa que un acte polític tradicional. Els vuitanta mil espectadors que han omplert, pagant, l'estadi dels Denver Broncos, han escoltat Barack Obama en un discurs ple de propostes concretes, especialment de caràcter econòmic i on s'ha defensat amb èmfasi de totes les febleses de les quals els republicans l'acusen, sobretot reclamant la seva capacitat per a dirigir l'exèrcit si és necessari. Entre les promeses que ha fet destaca la voluntat d'acabar en deu anys amb la dependència dels Estats Units respecte al petroli, i especialment respecte al petroli de l'Orient Mitjà. Obama ha dit que posarà en marxa tot de programes d'eficiència econòmica especialment pel que fa als transports i que vol que els Estats Units liderin la creació d'una nova indústria de l'automòbil més ecològica.

Obama ha dit també que es veu amb cor de trencar l'actual forma de fer política a Washington. En aquest sentit ha criticat amb duresa els grups d'interès i la seva relació amb el Partit Republicà i ha anunciat un canvi de la política fiscal per a afavorir les noves empreses i les petites iniciatives que poden esdevenir empreses. També ha promès un gran esforç en favor de l'educació.

Una part significativa del discurs ha estat dedicada a la guerra d'Irac. Obama l'ha criticat de nou i ha reclamat un canvi d'actitud immediat i fixar l'objectiu en el combat contra al-Qaeda, especialment a l'Afganistan. En política exterior Obama ha anunciat que redefinirà les aliances dels Estats Units en temes com ara la lluita contra el canvi climàtic i una redefinició de les actituds del seu govern, més respectuosa amb la societat internacional i decididament contraria a pràctiques com la tortura o l'empresonament en indrets com Guantànamo. Obama tanmateix ha proposat també acabar amb les desqualificacions i la política partidista. En aquest sentit ha reconegut el servei fet al llarg de la seva vida pel senador John McCain, i ha dit que es poden trobar maneres de posar-se d'acord en principis bàsics sobre els grans temes sense haver d'acceptar totalment l'opinió d'un partit o d'un altre.

Obama és conegut per la qualitat dels seus discursos però anit ha aixecat el nivell i ha avançat una faceta poc coneguda com és la seva capacitat d'atacar amb duresa McCain, mantenint la postura de respecte personal però alhora denunciant amb molta convicció les diferències entre els dos candidats.

Els discurs i la proclamació d'Obama com a primer candidat afro-americà en la història dels Estats Units ha tingut lloc 45 anys justos després de l'històric discurs de Martin Luther King a Washington, una efemèride que ha estat recordada de forma explícita i que ha ressonat tot al llarg de l'acte. Si fa 54 anys molts afro-americans no podien votar avui un afro-americà és el candidat més ben situat per a arribar el 4 de novembre a la Casa Blanca.

Men?ame