27.08.2008 - 13:37
El secretari d’estat d’Exteriors britànic, David Miliband, és a Ucraïna per mirar d’articular una coalició contra el que titlla d’agressió russa a Geòrgia. El president ucraïnès ha dit que el seu país té molts números per ser atacat també per Rússia, i força analistes temen que la república autònoma de Crimea (sota domini ucraïnès, per bé que habitada majoritàriament per ciutadans russos) esdevingui el següent punt calent del conflicte. Medvèdev ha dit que va haver d’actuar a Ossètia del Sud per protegir la població atacada.El president ucraïnes, Viktor Yushchenko, ha dit que la guerra russo-georgiana havia demostrat la incapacitat de la Unió Europea i de l’ONU per frenar els peus a Moscou, i ha reiterat que el seu país, com Geòrgia, aspira a integrar-se a l’OTAN.
Actuació a contracor
El president de Rússia, Dmitri Medvèdev, explica en un article al diari Financial Times que va intervenir a contracor en el conflicte entre Geòrgia i Ossètia del Sud: ‘Creia el president georgià que Rússia es quedaria de braços creuats mentre les seves ‘tropes de pau’ disparaven contra els camarades russos? Rússia no tenia cap més opció que anul·lar l’atac georgià per a salvar vides. No va ser una guerra que vam escollir.’
Explica que no té cap interès en envair Geòrgia, sinó que tan sols va reconèixer les dues repúbliques atenent-se al seu desig d’independència i basant-se en els principis de l’ONU i d’altres documents legals internacionals. Medvèdev diu que després del col·lapse del comunisme, Rússia ja va haver d’acceptar la pèrdua de catorze repúbliques soviètiques. Però que, a partir de llavors, algunes nacions no van saber tractar les seves minories amb el respecte que mereixien.
Sense por d’una nova guerra freda
En una entrevista en vídeo feta per Russia Today, a més, diu que Rússia no té por de res ‘incloent-hi la perspectiva d’una nova guerra freda’. Diu que no la vol, però que tot depèn dels països occidentals i que si volen mantenir bones relacions amb Rússia, entendran la decisió de reconèixer les dues repúbliques.
L’Aliança ja va decidir la setmana passada de congelar les relacions amb Rússia, i el president rus va respondre que estava disposat a assumir qualsevol possible sanció, fins i tot a trencar relacions. ‘Si els països de l’Aliança trenquen totalment les relacions amb Rússia, no passarà pas re de terrible a Rússia’, va dir Medvèdev.
Moviments de l’OTAN
El cap adjunt de l’estat major rus, el general Anatoli Nogovitsin, va confessar-se ahir perplex per l’augment dels moviments dels vaixells de l’OTAN a la mar Negra i avui ha dit que la seva flota vigilaria de prop tots els moviments que facin.
Nogovitsin explica que l’organització transatlàntica té ara deu vaixells a la mar Negra, però que preveu que entre avui i demà n’hi arribin vuit més, oficialment per dur a terme tasques humanitàries. Les suspicàcies russes coincideixen amb la declaració que ahir va fer el secretari general de l’organització, Jaap de Hoop Scheffer: que el reconeixement rus dels dos nous estats feia dubtar de l’interès de Rússia per a mantenir la pau al Caucas.
L’exemple kosovès
Que Rússia hagi reconegut la declaració d’independència d’Ossètia del Sud i Abkhàsia ha causat força malestar entre els governs occidentals. Els EUA i la Unió Europea la van desestimar i l’OTAN va dir que vulnerava força resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU.
França, que deté la presidència de torn de la UE, va dir que consultaria la resta de països europeus per acordar una declaració de condemna del reconeixement de les dues repúbliques; el Regne Unit va fer una crida a la comunitat internacional perquè l’impedís; Bulgària i Romania van fer proclames en favor de la integritat territorial georgiana i Kosovë va demanar a Medvèdev que no fes del procés d’independència kosovès un precedent per a Ossètia del Sud.
Precisament, el president sud-osset, Edvard Kokoity, va invocar el cas kosovès a l’hora d’intervenir al parlament rus, argumentant que Rússia tenia prou autoritat moral per a reconèixer Ossètia del Sud com a estat independent, de la mateixa manera que els Estats Units van reconèixer Kosovë quan el seu parlament ho va demanar (i que Rússia no ha reconegut).
Enllaços
Financial Times: Why I had to recognise Georgia’s breakaway regions (article de Dmitri Medvèdev).
Vídeo de l’entrevista amb Dmitri Medvèdev feta per Russia Today.
Nationàlia: El conflicte a Geòrgia: una cronologia.
Comitè estatal d’informació i premsa de la República d’Ossètia del Sud: Independence of the Republic of South Ossetia – a guarantee of safety and reliable future of the Ossetian people.
The White House: President Bush Concerned by Situation in Georgia.
