26.07.2008 - 06:00
Josep Palàcios (Sueca, 1938) és un escriptor de culte. Es diu que és un escriptor ocult perquè la seva exigència ha fet que hagi publicat molt pocs títols, l’últim és ‘AlfaBet’ (Empúries, 1989), i no s’ha reeditat. Ara, el número 44 de la revista de llibres Caràcters, que edita Publicacions de la Universitat de València (PUV), li dedica les pàgines centrals. El monogràfic s’obre amb un relat del mateix Palàcios, que ficciona un primer encontre, macabre, amb l’escriptor i pintor Manuel Baixuali (autor del multipremiat ‘L’home manuscrit’). Després, Baixauli dóna la seva versió del mateix episodi.L’especial Palàcios de la revista Caràcters també inclou un article d’Antoni Furió, director de PUV, on recorda, divertit, l’amistat entre Palàcios i Joan Fuster i la confusió que durant dècades hi havia entre ambdós autors: en vida de Fuster un sector literari considerava que Joan Fuster utilitzava el nom de Josep Palàcios com un dels seus pseudònims (Palàcios signa les traduccions dels llibres de Fuster). Però quan Fuster es va morir i Palàcios va continuar publicant, encara que escadusserament, el mateix sector va començar a sospitar que potser part dels textos de Fuster foren escrits per Palàcios.
El monogràfic es completa amb un article de l’editor Isidor Cònsul, sobre l’impacte que li va produir un text escrit per Palàcios sobre el tema ‘L’escriptor i la llibertat’, el seu primer contacte directe amb una obra d’aquest autor. I d’un text de Joan F. Mira, que afirma que Palàcios ‘és el millor’.
Enllaços
Josep Palàcios al Qui és qui.
