Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  22.07.2008  10:55

Comença el procés per extradir Karadzic al Tribunal de l'Haia

Fou detingut ahir a Sèrbia · Havia desaparegut des de 1996, acusat de genocidi contra els bosnians

Men?ame
 

El jutge de la sala de crims de guerra del tribunal del districte de Belgrad, Milan Dilparic, ha interrogat anit Radovan Karadzic (Petnjica, Montenegro, 19 de juny de 1945), un dels homes més perseguits del món. Dirigent dels serbis de Bòsnia durant la guerra, havia estat processat pel Tribunal de l'Haia, acusat de genocidi. Precisament ara comença el procés per extradir-lo al TPI, perquè sigui jutjat. L'advocada de Karadzic ja ha dit que recorreria l'extradició.

Karadzic va ser el principal impulsor de la guerra d'agressió contra els musulmans bosnians i els croats, i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil.

Es va declarar president i cap militar de l'anomenada 'República Sèrbia' de Bòsnia i Hercegovina al principi de 1992. Durant el mandat va supervisar l'assetjament militar de la població que no fos sèrbia, que representava quasi el 50% de Bòsnia. El 1995, el Tribunal Penal Internacional de l'ex-Iugoslàvia de l'Haia va obrir una vista contra Karadzic i la seva mà dreta, el general Ratko Mladic, inculpant-los de genocidi.

Sèrbia, més a prop d'Europa

El lliurament dels criminals de guerra és una condició imposada per la Unió Europea als països implicats en la guerra dels balcans per a la seva futura adhesió a la Unió. La detenció de Karadzic, fugitiu des de 1996, és per tant un pas més en l'acostament del govern serbi de Boris Tadic cap a la UE.

Però encara queden dos criminals de guerra en llibertat. Ratko Mladic, el cap militar de Karadzic, també imputat per la matança de Srebrenica, es troba fugitiu des de mitjan anys 1990. L'altre és Goran Hadzik, líder dels serbis a Croàcia durant la guerra, al qual s'imputa la deportació i l'assassinat de croats a la ciutat de Vukovar.