09.07.2008 - 19:57
El debat sobre la inclusió a la constitució francesa de les llengües dites ‘regionals’ ha portat al primer pla de l’actualitat el català i les altres llengües, distintes del francès, que es parlen a l’hexàgon. Anit us proposem un recorregut per les principals webs en cadascuna d’aquestes llengües: l’occità, l’alemany, el bretó, el cors, l’èuscar, el flamenc i el franco-provençal.Occità
L’occità o llengua d’oc és la llengua amb més extensió territorial dins l’espai europeu de l’estat francès, superior fins i tot a l’espai original de la llengua d’oil o francesa. És parlat a la major part de l’hexàgon meridional, a Mònegue, a les valls del Piemont contigües al territori occità, però també a Calàbria, a l’enclavament de Guardia Piamontese i a la Vall d’Aran. L’àrea de l’occità és habitada per quinze milions de persones, i no arriben als tres milions les que el parlen en la vida diària. L’únic lloc on té categoria de llengua oficial és a l’Aran, però a Itàlia hi és reconegut per la llei de Protecció de les Minories Lingüístiques. També hi ha comunitats de parla occitana a Pigüé (Argentina), al Quebec i a Carolina del Nord (EUA).
Webs interessants:
– Institut d’Estudis Occitans
– OccitaNet
– Wikipedia en occità
– La lenga occitana
– Calandreta (escoles occitanes)
– Ràdios que emeten en occità
– Partit de la Nacion Occitana
– De l’occitan al catalan
Alemany
L’Alemany és parlat a Alsàcia per més de mig milió de persones que es beneficien de la potència econòmica i cultural de l’alemany per mantenir la llengua en una proporció i amb una visibilitat incomparables amb les altres llengües dites ‘regionals’. El procés d’unitat europea i el paper internacional de la ciutat d’Estrasburg encara han donat més força a l’alemany, sovint més a l’estàndard que no al dialecte alsacià tradicional.
Webs interessants:
– Olcalsace.org
– René Schickele Gesellschaft
– Dernières Nouvelles d’Alsace (versió en alemany)
– Alsapress
Bretó
El bretó és l’única llengua celta parlada encara al continent. És parlat a la Baixa Bretanya, l’àrea més atlàntica del país, on mig milió de persones el fan servir diàriament. El bretó no té reconeixement oficial, però la regió bretona ha creat l’Oficina de la Llengua Bretona, encarregada de promoure’l.
Webs interessants:
– Wikipedia en bretó
– Escoles bretones Diwan
– Breizh.net
– Allan Stivel
– Radio Kerne
Cors
El cors és la llengua parlada a Còrsega i al nord de Sardenya. Però hi ha lingüistes que el consideren un dialecte lígur. Dels tres-cents mil habitants de l’illa, uns trenta mil fan servir el cors com a primera llengua i la meitat l’entenen. La creació de la Col·lectivitat Territorial Corsa amb una assemblea legislativa ha permès els primers passos cap al reconeixement oficial de la llengua corsa, que encara no ha arribat. A Sardenya el govern sard reconeix l’existència del cors, igual que reconeix les altres llengües de l’illa, incloent-hi el català de l’Alguer.
Webs interessants:
– Wikipedia en cors
– Lingua corsa
– Giurnale A Nazione
– I Muvrini
– Corsica Nazione independente
Èuscar
Unes cent mil persones parlen èuscar a les tres províncies basques del nord o Iparralde. Els bascos de l’estat francès no tenen un departament propi, ans formen part del departament, majoritàriament occità, dels Pirineus Atlàntics.
Webs interessants:
– Euskal Kulturaren Ataria
– Iparralde.net
– Euskobizia
– Lurraldea
Flamenc
Unes vint mil persones parlen neerlandès a França, a la zona de frontera amb Flandes. Forma part del dialecte oriental flamenc i, igual que en el cas de l’alsacià o del català i del basc, una bona part de la potència li ve de la relació amb els territoris que el parlen fora de l’estat francès.
Webs interessants:
– Komitee voor Frans-Vlaanderen
Franco-Provençal
El franco-provençal és el nom més comú de la llengua que també s’anomena arpità i que es parla en algunes valls alpines d’Itàlia, Suïssa i França i en un parell de localitats de la Pulla. A la Vall d’Aosta (Itàlia), el franco-provençal hi té un estatut molt pròxim a l’oficialitat, gràcies a decrets i lleis tant del govern italià com del de la Vall, però ni a Suïssa ni a França no té reconeixement oficial. A França hi ha parlants del franco-provençal al Roine-Alps i al Franc Comtat. Les estadístiques més positives parlen d’uns cinquanta mil usuaris, però pocs a França, on no deuen ultrapassar els quinze mil, segons els més optimistes.
Webs interessants:
– Wikipedia en arpità
– Francoprovençal
– Aliance Culturèla Arpitana
Més llengües i dialectes
Català, occità, alemany, bretó, cors, èuscar, flamenc i franco-provençal són les llengües unànimement reconegudes, a banda el francès, a l’interior de l’hexàgon. Però hi ha lingüistes o organitzacions que n’augmenten el nombre, sovint amb voluntat confusionària per a presentar les reivindicacions lingüístiques com un poti-poti sense solució possible. És així que hi ha qui redueix l’occità a llengües distintes o qui reivindica lingüísticament dialectes com el normand.
Enllaços
Les llengües de França per Bernard Cerquiglini.
Les llengües de França a Mercator.
Mapa de les llengües d’Europa.