Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  20.06.2008  15:13

Alduy: 'Faré tot el possible perquè la posició del senat sigui revocada a favor de la de l'assemblea'

Entrevista amb el batlle de Perpinyà i senador de la UMP sobre el veto del senat francès al reconeixement del català a la constitució

Men?ame
 

El batlle de Perpinyà i senador de la UMP, Jean-Paul Alduy, ha dit a VilaWeb que encara s'és a temps de revocar la decisió del senat francès, que dimecres va rebutjar el projecte de reforma de la constitució que havia de reconèixer les llengües minoritzades. Ha dit que farà tot el possible per aconseguir-ho (àudio) i s'ha mostrat esperançat que convencerà els senadors de la UMP que van rebutjar-lo. Tot amb tot, ha reconegut: 'El jacobinisme francès, de dreta, d'esquerra, de centre, ens ha fet un gol.'

—Com interpreta que el senat francès hagi rebutjat d'incloure les llengües minoritzades a la constitució?

El jacobinisme francès, de dreta, d'esquerra, de centre, torna a treure el cap, una vegada més. Ens ha fet un gol, no ha aconseguit la victòria, però sí que ens ha marcat. Ha picat fort (àudio). Una esmena de supressió presentada per dos senadors socialistes molt jacobins, Michel Charasse i Jean-Luc Mélenchon, grans amics de Christian Bourquin, van presentar una esmena de supressió. És molt interessant de veure que el Partit Comunista va votar per la supressió de la frase: 'Les llegües regionals són part del patrimoni francès.' La totalitat dels senadors del MoDem també ho van fer, però no s'entén, perquè François Bayrou va votar-hi a favor a l'assemblea. Una majoria del meu partit, la UMP, també va votar per la supressió. Jo vaig votar-hi contra, i també ho va fer el senador Paul Blanc, batlle de Sornià.

—Com és que la UMP va votar-hi a favor a l'assemblea i contra al senat?

En aquest moment, hi ha la comissió mixta paritària, en què hi ha el mateix nombre de diputat i senadors, que té la responsabilitat de negociar una posició de compromís entre els diputats i els senadors. No sabem quina serà la conclusió, però la meva posició serà la de fer tot el possible per obtenir que la posició del senat sigui revocada a favor de la posició de l'assemblea (àudio).

—Què els va dir als seus companys de partit que van votar perquè la constitució no reconegués les llengües minoritzades?

És la primera vegada que no sóc totalment isolat en el meu partit al senat. Deu senadors van votar contra la supressió. Fa un any, no n'hi havia cap, jo era isolat en la meva posició. És una idea moderna i crec que serà possible d'avançar en aquest camí (àudio).

—El pronunciament de l'Acadèmia Francesa va influir en la votació?

Va ser una posició molt dura contra la introducció a la constitució d'aquesta esmena que va reproduir tota la premsa francesa. Ha influït molt en la votació.

—Per què temen els senadors que la constitució reconegui les llengües minoritzades?

És la primera vegada que que l'assemblea ha acceptat una reforma d'aquesta importància, però el debat del senat ha demostrat que el jacobinisme és molt present, i molt fort, tant a la dreta com a l'esquerra i, cosa nova, al centre (àudio). No es tracta d'una revolució, és un petit progrés, però molt important, d'introduir a la constitució francesa que les llengües regionals són part del patrimoni de la república. Sabem que el català no és una llengua regional, és la desena llengua d'Europa, però és molt important per a nosaltres d'incloure-ho a la constitució, perquè dóna legitimitat a la nostra política d'ajuda a la xarxa bilingüe d'educació, d'ajuda a les escoles d'immersió, de retolació dels carrers en català, de Perpinyà capital de la cultura catalana, de la relació amb Barcelona (àudio).

—La ministra de Cultura francesa va dir que faria una llei per protegir les llengües minoritzades, independentment de la constitució. Creu que serà així?

La farem, però la llei és una cosa i la constitució n'és una altra. Una altra llei la podria suprimir, però la constitució, no, perquè és molt difícil de modificar.

—Per tant, és optimista respecte la possibilitat que el català serà protegit, d'una manera o altra?

Si no fos optimista, no faria política.


Bernat Ferrer

Men?ame