Xavier Montanyà: ‘Caldria cremar l’actual catecisme de TV3 per obsolet, cursi, ridícul i inefectiu’

El periodista Xavier Montanyà creu que una televisió pública no pot oposar obstacles i prejudicis a l’anàlisi i a la crítica de les coses que passen, sinó que ha d’aprofitar la gran riquesa de maneres de veure el món de la nostra societat i ser-hi fidel. ‘Cal pluralisme i cal risc’, diu. I també: ‘Si uns diners públics es canalitzen a través de TV3 per tractar de qüestions d’interès públic, aquestes no poden sotmetre’s a la dictadura del mercat, que es mou per uns altres interessos.’

—Després de vint-i-cinc anys, quina és la situació de TV3?

—Aquests darrers anys s’ha demostrat que el model s’ha mort, definitivament. La situació és de col·lapse, tant de continguts com de formats. El resultat és que s’ha forjat una televisió pública que s’ha inventat un país que no és el país real. TV3 hauria de ser una eina fonamental per a un país que és una nació: un espai i un instrument de crítica de la realitat pròpia i internacional. Alhora, hauria de ser un espai de projecció de futur de les idees i de la creació, presents en els debats polítics, socials i culturals capdavanters del panorama internacional. TV3 s’ha ofegat en un excés miop de localisme i en el totalitarisme del seu catecisme de continguts i formats.

—Què proposaria a Mònica Terribas?

—Una cosa important, i no sé si és de la seva competència: canviar radicalment la idea de rendibilitat comercial. Això és feina del capital privat, de les televisions privades. ‘Si uns diners públics es canalitzen a través de TV3 per tractar de qüestions d’interès públic, aquestes no poden sotmetre’s a la dictadura del mercat, que es mou per uns altres interessos. Sobre els continguts, caldria cremar l’actual catecisme de TV3 per obsolet, cursi, ridícul i inefectiu (l’amabilitat, la inexistència de conflicte, l’homogeneïtat, l’endogàmia, les brometes per a tietes…) Una televisió pública no pot oposar obstacles i prejudicis a l’anàlisi i a la crítica de les coses que passen. Ha d’aprofitar la gran riquesa de maneres de veure el món de la nostra societat i ser-hi fidel. Cal pluralisme i cal risc.

—Com?

—TV3 té l’obligació d’arribar a tot el públic que ha quedat fora de l’imaginari que ha creat: una part molt important dels joves, una part important de les classes més actives, els creadors, els investigadors… És fonamental que un país que sempre ha valorat infinitament la seva cultura, com a clau de volta de la seva identitat, la reflecteixi en la seva televisió. Cal perdre la por de la paraula ‘cultura’. No serveix de res que més de cent persones de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es desplacin a la Fira del Llibre de Frankfurt, si la resta de l’any no hi ha una programació cultural àmplia, moderna, d’altura internacional, en definitiva, sense complexos.

—I per a acabar?

—Sovint m’he trobat amb el comentari pejoratiu que no interessen les coses que ells i el seu catecisme anomenen ‘massa periodístiques’. Això és una aberració. Perquè la base i la columna vertebral d’un mitjà de comunicació públic és el periodisme. Sense periodisme no hi ha investigació ni qüestionament del poder, sigui polític o econòmic.