Miquel Gil, Pau Alabajos i Orxata Sound System, Premis Ovidi Montllor als millors discos

  • Clara Andrés rep el premi a la millor cançó i als millors arranjaments per 'Dies i dies' · Remigi Palmero, el de millor lletra per 'He de seguir'

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
18.06.2008 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El disc de Miquel Gil, ‘Eixos’, el de Pau Alabajos, ‘Teoria del Caos’, i el d’Orxata Sound System, ‘1.0’, han estat guardonats amb els III Premis de Música en Valencià Ovidi Montllor en les categories de folk, cançó d’autor i pop-rock respectivament. L’acte dels premis, conduït per Núria Cadenes i Alfons Cervera i amenitzat per Hèctor Arnau, es va desenvolupar al paranimf de la Universitat Politècnica de València.El jurat, format per Eduard Guillot, Gemma Pasqual, Joan Cerveró, Josep Vicent Frechina i Juanma Játiva també va premiar la cançó ‘Dies i dies’ de Clara Andrés, que dóna nom al disc, com la millor i amb els millors arranjaments i la millor orquestració. Així mateix, va atorgar a ‘He de seguir’, la cançó de Remigi Palmero, el premi a la millor lletra.

El premi SGAE fou concedit al grup Si+no i el premi Escola Valenciana, a Neuròtics. El jurat també va distingir la trajectòria artística de Joan Manuel Serrat i l’associació cultural Ca Revolta, pel suport que presta a la música valenciana.

Una setantena de treballs concorrien als premis, fet que, segons els organitzadors, indica prou la bona salut de la nostra música.

‘Eixos’

L’any passat Miquel Gil va llançar el disc ‘Eixos’, el tercer de la seva discografia en solitari, amb textos d’Enric Casasses, Manel Rodríguez Castelló i Feliu Ventura i acompanyat de sons electrònics i d’instruments com el piano, la trompeta, l’acordió, el violoncel, etc. Produït per Borja Penalba, fou ‘masteritzat’ als estudis Abey Road de Londres. Els crítics coincideixen a dir que Miquel Gil és avui una de les veus més notables de la música mediterrània, amb un estil propi, fet d’esforç i d’estudi de les formes del cant valencià.

‘Teoria del caos’

Després de ‘Futur en venda’, Pau Alabajos despunta enguany amb un nou disc, ‘Teoria del caos’, que el situa al davant de la nova fornada de cantants del país. Produït per Toni Xuclà, participen en el disc, a més de la banda habitual del cantant (els Músics Furtius), una orquestra de cambra i el cantant basc Ruper Ordorika.

La veu potent d’Alabajos s’atreveix, en aquest disc, a recitar: a ‘Comptat i debatut’, repassa les mediocritats del país fins a rascar-se la gorja. Una altra de les cançons més destacades de ‘Teoria del caos’ és ‘Línia 1’, un homenatge a tots els qui van perdre la vida en l’accident de metro del 3 de juliol de fa dos anys.

‘1.0’

Aquest és el primer disc d’Orxata Sound System, que l’any 2005 va traure la maqueta ‘Orxata’. La música electrònica no és incompatible amb el cant valencià i les melodies tradicionals, com corrobora aquest grup de l’Horta. En les dotze cançons del disc, hi col·laboren els músics Carles Belda, Marc Sempere, Dj Chola i Marcos Úbeda.

El grup ha estat sempre molt relacionat amb internet i amb el programari lliure. Les seves cançons s’editen amb drets de Creative Commons i les lletres del disc premiat s’han escrit amb la col·laboració dels internautes, que hi han pogut intervenir des d’un ‘wiki’.

Enllaços
Pau Alabajos: Premi Ovidi Montllor 2008 al Millor Disc de Cançó d’Autor.
Web del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants del País Valencià.
Myspace de: Miquel Gil I Pau Alabajos I Orxata Sound System I Clara Andrés I Si+no I Neuròtics.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any