Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  11.06.2008  18:15

Es mor el pedagog Gonzalo Anaya

Va influenciar generacions de mestres valencians i va ser un lluitador per la república

Men?ame
 

El pedagog Gonzalo Anaya ha mort avui a València. Mestre durant la república va exercir des del 1973 una gran tasca a la Universitat de València, que ha expressat el seu condol. Anaya va ser un gran renovador de l'escola valenciana i un home compromés políticament, sempre en favor de la república. Anaya era militant des del 2003 d'Esquerra Republicana del País Valencià i n'havia candidat al Senat per aquest partit. L'enterrament es farà divendres.

El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, ha qualificat Anaya com "un resistent contra els obscurantismes". Tomás ha destacat en aquest sentit que "si alguna cosa destaca en la trajectòria de Gonzalo Anaya, al llarg de la seua dilatada vida, és la voluntat de resistent. Voluntat de resistent contra els obscurantismes, contra el domini, contra totes les forces que malmeten el caràcter del ser humà, contra les estacions fantasma i les sales d'espera de la desesperança"

Agustí Cerdà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià, ha dit a VilaWeb que "la seua pèrdua és la pèrdua d'una referència molt important en un país al qual li manquen referents". Cerdà ha afegit que "Anaya va ser capaç d'aglutinar un seguit important de sensibilitats d'esquerres i va entendre que el seu lloc era Esquerra Republicana". Des del punt de vista personal Cerdà també ha dit que li tenia un afecte personal especial i que per això "se sent molt dolgut".

També ha manifestat el seu condol Escola Valenciana, que ha dit que Anaya "va fer de les paraules saviesa, dels conceptes vida, del treball compromís. Ens deixa orfes de la seua companyia, però el seu llegat restarà sempre entre nosaltres".

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical Valenciana ha emès un comunicat en el qual afirma que "Gonzalo Anaya des del seu compromis pedagògic, social i polític ha estat un referent ètic i moral per als estudiants, el professorat, la comunitat educativa i el conjunt de la societat valenciana. A més, defensava i representava els valors dels mestres de la república, mestres compromesos en la renovació pedagògica i la transformació social. Valors que ha transmés a una gran part de les actuals generacions de mestres i de professorat i que ha defensat fins el mateix dia de la seua mort.

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha dit que la desaparició d'Anaya 'crea un buit insustituïble'. 'Ha estat fins l'últim moment de la seua vida compromès en la defensa de l'escola pública'. La coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha lamentat la pèrdua 'd'un gran mestre que lluità per garantir el dret de l'educació i la cultura per a tots'.

Mestre de la República

Gonzalo Anaya va participar en les activitats de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT). Per la seva vinculació sindical, després de la guerra civil va rebre una sanció de la Comissió Depuradora franquista i va ser confinat. Va aprofitar el període de confinament per a estudiar els dos cursos comuns de la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa (1939-1940) i els dos de l'especialitat de Filosofia a la Universitat de Madrid (1940-1942). En setembre del 1942 va obtindre la llicenciatura, la qual li va permetre abandonar el seu confinament i traslladar-se a Almadén (Ciudad Real). Entre 1948 i 1950 va exercir de professor a València (ciutat que havia conegut el 1932), i va exercir a l'Institut Lluís Vives com a professor interí de Grec. El 1953 va guanyar la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel·la i un any després fou nomenat catedràtic de Filosofia de l'Institut Femení Rosalía de Castro de la capital gallega. El 1961 és diplomat en Psicologia i Psicotècnia per la Universitat de Madrid i el 22 de maig del 1967 és doctorat en Filosofia per la Universitat de Madrid, amb una tesi sobre 'L'essència del cinema. Teoria de les estructures'. Durant la segona estada a Galícia publica diverses obres, com ara: 'La depresión cultural gallega' (Vigo, 1970); 'El COU, análisis de una experiencia' (Santiago de Compostel·la, 1973); 'Luis Bello. Viaje por la escuela de Galicia' (la Corunya, 1973).

El 1973 obté la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de València i després de la reforma promulgada per la LRU s'integra al Departament de Sociologia i Antropologia Social. El 1985 és nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Entre les obres publicades en la seva etapa valenciana es pot fer esment de: 'Una ruptura en la enseñanza '(F. Torres ed., València, 1976) i 'Qué otra escuela' (Akal, Madrid, 1979).

Des de la seva constitució formvaa part del Consell Escolar Valencià, com a membre de reconegut prestigi representant de la Universitat de València. També havia rebut nombroses distincions. Un centre de secundària del poble de Xirivella du el seu nom des del 1993, així com l'Escola d'Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica.

Men?ame