Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  23.05.2008  06:30

Satisfacció prudent a Catalunya Nord per la inclusió del català a la constitució francesa

L'Assemblea reconeix totes les llengües 'regionals' · La Bressola diu que és un pas endavant, però que cal continuar treballant

Men?ame
 

La constitució francesa reconeixerà aviat les llengües minoritàries de l'estat. La decisió de l'Assemblea d'incloure-hi una modificació de l'article 1, declarant patrimoni de la república el català i totes les llengües 'regionals', és motiu de satisfacció prudent d'entitats i polítics de Catalunya Nord. La modificació, aprovada dins el projecte de llei per a reformar el text constitucional, ha de ser ratificada per una majoria de dos terços del senat i del congrés, d'ací a poques setmanes.

La petició fou avalada per un gran nombre de diputats durant el debat de l'Assemblea del 7 de maig proppassat. En aquest debat, s'hi va parlar per primera volta a la cambra francesa del reconeixement de les llengües minoritàries de l'estat, entre les quals hi ha el català i l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó, el cors i el flamenc.

L'article 1 de la constitució francesa deia, fins ara: 'França és una república indivisible, laica, democràtica i social, que assegura la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió. Respecta totes les creences. L'organització és descentralitzada'. Doncs bé, la modificació aprovada hi afegeix: 'Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni'. És a dir, amb la modificació les llengües 'regionals' passen a tenir existència constitucional reconeguda.

L'aprovació de l'esmena d'ahir, dijous, va ser una sorpresa, perquè força diputats de tots els grups parlamentaris n'havien presentades de similars la setmana passada i el president de la comissió de lleis de la cambra, Jean-Luc Warsmann, les havia refusades totes. Però ahir fou Warsmann mateix qui presentà l'esmena finalment aprovada.

'Un pas endavant'

Joan Pere le Bihan, director de les Escoles Bressola, ha dit que la decisió era 'un pas endavant', però que no es podien pas 'llançar les campanes al vol', perquè, l'esmena, encara l'havia de ratificar el congrés i el senat. Per Le Bihan aquest reconeixement hauria d'anar acompanyat d'una altra mesura: que els nord-catalans puguessin adreçar-se en català a l'administració.

Jordi Vera, representant de CiU a Catalunya Nord, ha dit que la modificació era un fet positiu, però que calia ser prudents. En tot cas, considera una molt bona notícia que el català ja tingui estatut jurídic a l'estat francès, perquè podrà avançar en molts més àmbits.