Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  19.05.2008  06:00

El lingüista Jesús Tuson estrena jubilació amb la publicació d'un llibre dedicat a la metàfora

Tuson deixa Empúries per començar una nova etapa editorial amb Ara Llibres

Men?ame
 

Dijous a la tarda el lingüista Jesús Tuson (València, 1939) va fer la seva última classe a la Universitat de Barcelona, després de trenta-vuit anys de docència (va començar a fer-hi classes el curs 1970-71). Tuson comença la jubilació estrenant nova editorial, Ara Llibres (Empúries era fins ara el seu segell) i amb la publicació del llibre 'Això és (i no és) Allò', un assaig divulgatiu sobre la metàfora, 'el nostre pa de cada dia'.

L'última classe

Dijous, a un quart de set de la tarda, Jesús Tuson entrava, nerviós, a l'aula de la universitat. Començava la seva última classe. Va dir als alumnes: 'Avui estic nerviós, aquesta serà una classe estranya, perquè és l'última, i en això, no hi tinc gens d'experiència.' Des d'ara Tuson solament s'acostarà a la universitat per fer algun seminari o conferència. I com va enfocar la darrera classe? 'Vaig parlar de principis generals: el llenguatge és una possessió humana; és allò que ens distingeix de les rates i dels ximpanzés; els 'per què?' existeixen al cervell lingüístic de la gent, enlloc més; les llengües no s'han de perdre: la desaparició d'una llengua és una tragèdia; el futur potser serà dels poliglots. Al final em van obsequiar amb una llarga ovació i algun 'bravo' (però cap 'guapo', un crit que ara s'estila).' A la darrera classe de Tuson hi havia quatre generacions de lingüistes: a més dels seus alumnes, hi havia Ramon Cerdà, que va ser professor seu, lingüistes que havien estat alumnes, com Carme Junyent (cap del GELA, grup d'estudi de les llengües amenaçades), i professors com Sebastià Serrano (també autor d'Ara Llibres), amb qui va obrir una discussió sobre el futur de la comunicació. (llegiu la crònica publicada al bloc 'L de Lingüística').

Sobre la metàfora

El llibre és un recorregut per les metàfores (com en fem, què en fem, les metàfores als mitjans de comunicació...). Jesús Tuson diu que sense la metàfora no podríem dir ni la meitat de coses que diem, que de fet és impossible de parlar sense metàfores. Parteix de l'estudi 'Metaphors We Live By' del lingüista George Lakoff i de l'especialista en lògica Mark Johnson, sobre la metàfora en la vida quotidiana. Segons Tuson: 'La metàfora és indispensable, forma part de la llengua, de l'essència del llenguatge. I els escriptors i poetes la magnifiquen, fan insòlit el 'això és allò'.'

Continua: 'Abans de jubilar-me he anat jubilant assignatures. Vaig deixar d'ensenyar teoria i història de l'escriptura i després lingüística i poètica, dins la qual hi havia dotze classes dedicades a la metàfora. El llibre és la conseqüència d'aquest seminari.'

Constata Tuson que per parlar de la informàtica s'utilitza terminologia de la casa o de l'escriptori ('finestres', 'arxius'...), això són macrometàfores. I els mitjans de comunicació han fomentat l'endometàfora ('El decret per la sequera fa aigües' o 'El traspàs de Rodalies en via morta'). 'Tothom (al marge de l'edat, procedència, estudis...) té l'enginy, la capacitat i la necessitat de crear relacions entre les coses, d'establir semblances.' I conclou: 'La història és la de sempre, ens en sortim com sigui.'

M. S.

Men?ame