Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  16.05.2008  19:55

El llatí, una llengua no tan morta

Men?ame
 

Els continguts de la web oficial del Vaticà es poden llegir en alemany, anglès, espanyol, francès, italià i portuguès. Però, des de fa una setmana, la llista ha crescut, i ara hi ha una altra llengua, el llatí, que únicament serveix, ara com ara, per difondre textos papals i algunes obres religioses. La decisió d'incorporar el llatí, ni que sigui tímidament, a la pàgina del Vaticà forma part de la política de l'actual papa Benet XVI d'impulsar aquesta llengua morta, oficial de la Santa Seu. En la tasca de revitalitzar l'ús del llatí, Benet XVI té dins el Vaticà un aliat entusiasta, el capellà nord-americà Reginald Foster, que des del 1985 organitza estades lingüístiques durant l'estiu a Roma i setmanalment presenta el programa Latin Lover a Ràdio Vaticana. A la Ciutat del Vaticà, on hi ha l'únic caixer automàtic del món amb instruccions en llatí, també hi té la seu la fundació Latinitas, instituïda el 1976 per a estudiar la literatura i la llengua llatines i afavorir-ne l'ús.

A tal fi edita la revista 'Latinitas', convoca certàmens poètics i manté el Lexicon Recentis Latinitatis, un recull amb 15.000 neologismes llatins. En aquesta mostra, podem descobrir-hi els neologismes que s'han adoptat per poder expressar en llatí conceptes com ambulància (arcera automataria), bàrman (tabernae potoriae minister), bàsquet (follis canistrique ludus), gratacel (caeliscalpium), kamikaze (voluntarius sui interemptor), esport (ludicra corporis exercitatio)... D'aquest diccionari, és clar, se'n serveixen alguns mitjans de comunicació que empren habitualment el llatí, com la Ràdio Nacional de Finlàndia (amb el programa d'actualitat Nuntii Latini) i el diari digital Ephemeris. Uns mitjans, val a dir, que tenen una certa audiència. El llatí, encara que hagi perdut el pes internacional que tenia com a idioma de la filosofia, de la ciència (si bé es manté en la taxonomia botànica i animal) i de la litúrgia (en franca decadència), té els seus parlants i llatinòfils, molts dels quals s'agrupen al voltant de la Societas Circulorum Latinorum. Aquesta agrupació de cercles llatinòfons organitza habitualment aplecs per a poder conversar en llatí i, al nostre país, n'hi ha nuclis actius a Barcelona, Girona i Perpinyà.