13.05.2008 - 06:00
Aquest mes de maig, el crític literari i poeta Manel Ollé ha obert el bloc literari ‘Mirall negre‘, en què es poden llegir alguns poemes inèdits seus. Segons que ha explicat a VilaWeb: ‘En principi en aquest bloc (que té el mateix títol que el llibre de poesia que vaig publicar el 2002 a Proa/Moll), només hi publicaré poesia, tant de pròpia com la que vagi traduint (del xinès), allò que vagi escrivint i el que em sembli rellegible de les coses que fins ara havia escrit i publicat en llibres i revistes.’Continua Ollé: ‘La periodicitat del bloc és ara com ara incerta, però en la mesura que treballo en part a partir de materials existents i traduccions, em plantejo una periodicitat més o menys setmanal, com a mínim durant uns quants mesos.’ El bloc ‘Mirall negre’ no accepta comentaris.
‘No em considero gens un ‘poeta’ sinó algú que fa o tradueix poesia de tan en tant. I publicar poemes a la xarxa no és cap intent de banalitzar els poemes, sinó de fer-ne una difusió dessacralitzada i probablement més àmplia i eficaç que no la del, avui per avui, molt complicat i minoritari circuit del llibre de poesia, gairebé del tot dependent dels premis.’
Manel Ollé (Barcelona, 1962) ha publicat fins ara dos llibres de poesia: ‘De bandera liberiana’ (Columna, 1994) i ‘Mirall negre’ (Premi Joan Alcover – Ciutat de Mallorca de poesia, publicat en una doble edició per Moll i Proa).
Combats singulars
El darrer treball publicat per Manel Ollé, ‘Combats singulars‘ (Quaderns Crema), és una antologia del conte català contemporani. Ollé n’ha fet la tria, el pròleg i la presentació dels disset autors que la conformen (Josep M. Fonalleras, Gabriel Galmés, Pere Guixà, Mercè Ibarz, Biel Mesquida, Empar Moliner, Imma Monsó, Quim Monzó, Vicenç Pagès Jordà, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Sebastià Perelló, Ponç Puigdevall, Jordi Puntí, Toni Sala, Francesc Serés i Màrius Serra).
Aquest projecte s’havia de publicar en català a Quaderns Crema i en alemany a Suhrkamp Verlag, que el volia fer coincidir amb la Fira del Llibre de Frankfurt, on l’any passat la cultura catalana en va ser la convidada d’honor. Finalment, l’edició en alemany no va sortir, però sí que va aparèixer la catalana, la tardor de l’any passat. ‘El pròleg, explica Manel Ollé, em va costar molt perquè pretenia ser tan llegidora a Alemanya com aquí. Per això també parlo del paper social de la literatura, de la seva marginació-instrumentalització política, de la seva legibilitat internacional…’.
Escriu al pròleg: ‘…no espereu trobar-hi gaire res més que un manat de ficcions fascinants i colpidores amb textures, mapes genètics i coloracions singulars. (…) Hi conviuen amb comoditat escriptors de generacions diferents. La majoria dels contes aplegats aquí s’han publicat durant la darrera dècada, però són la mostra ja madura d’un procés creatiu que arrenca de final dels anys setanta del segle XX. (…) Un dels trets que defineix el conjunt dels escriptors reunits en aquesta antologia és l’escassa tendència al gregarisme, la singularitat individual de cadascuna de les seves apostes estètiques: ningú no ha sentit la necessitat d’aixoplugar-se sota plataformes generacionals, etiquetes ni manifestos grupusculars. (…) un altre tret definidor és el de practicar una literatura de gran ambició. (…) Disset relats que es defensen sols en la seva lluita i que en conjunt tracen les coordenades d’un panorama narratiu plural i fecund que val la pena de transitar.’ Vegeu-ne el pròleg sencer.
M. S.
