08.04.2008 - 20:00
‘Dormir amb Wynona Ryder‘ (Proa) d’Edgar Cantero ha obtingut, per majoria, el XXXVII Premi Crexells a obra publicada que atorga l’Ateneu Barcelonès. Formaven el jurat: Ferran Mascarell, Ramon Pla Arxé, Manel Ollé, Emili Teixidor, Mariàngela Cerdà i Anton M. Espadaler. Ollé, en nom del jurat, ha explicat que aquesta novel·la, d’un autor jove, feia mossegades ‘a la realitat, utilitzant formes culturals d’ara, subcultures que circulen per internet…, amb un argument ben travat i divertit.’Edgar Cantero (Barcelona, 1981), exposa la història d’un personatge (el seu alter ego) que ha deixat la universitat, no té feina, ni diners, ni parella, però està enderiat a escriure. En una mena d’epifania descobreix que la seva musa literària és l’actriu Winona Ryder. I ho deixa tot per anar-la a cercar… fins a Nova York.
L’autor ha fet a la vida real aquesta mena de ‘cerca artúrica’ (així l’ha anomenada Manel Ollé): ‘La novel·la era un pretext per a fer allò que sempre havia volgut fer: proposar-me de cercar, i trobar, una persona. En aquest cas, la Winona Ryder, però més que la persona, és la suma de personatges de totes les seves pel·lícules.’
El mestratge de Miquel M. Gibert
L’editor de Proa, Isidor Cònsul, ha apuntat una curiositat: a la novel·la, hi apareix Miquel M. Gibert, que l’any passat va guanyar el Crexells per ‘La victòria de la creu‘ (Proa). El protagonista de ‘Dormint amb Wynona Ryder’ ha estudiat a la Universitat Pompeu Fabra i, de tots els professors que ha tingut, únicament en salva el de literatura, que és just en Gibert. El va a veure, parlen, li demana per la Ryder… Segons Cònsul, aquest episodi descela una de les claus del llibre: els mites de Gibert ja no tenen res a veure amb els del protagonista.
Edgar Cantero és guionista i dibuixant de la revista El Jueves. Manté des del novembre del 2004 el bloc ‘Sleeping with Winona Ryder‘, en què anota els seus somnis per obtenir alguna idea per a un conte. ‘Dormir amb Winona Ryder’ és la seva primera novel·la publicada, Premi Ciutat de Badalona. Ara, l’autor diu que la seva llengua materna és el castellà, i que va posar-se a escriure en català perquè tindria més oportunitats de guanyar premis literaris, amb la intenció de mantenir-se econòmicament. Amb aquesta novel·la s’havia proposat de guanyar el Premi Sant Jordi. S’hi va presentar l’any passat, però no va guanyar-lo.
El Crexells es perfila amb un futur diferent
Ferran Mascarell ha explicat que, pensant en l’any vinent, volien modificar una mica la concessió del premi. Fins ara, el Crexells, consistent en sis mil euros i una estatueta d’Andreu Alfaro, l’ha decidit un jurat qualificat. Doncs bé, la voluntat de la junta de l’Ateneu és que tingui un caire més participatiu: que el jurat qualificat seleccioni quatre títols o cinc perquè els socis de l’Ateneu en triïn l’obra guanyadora, i que sigui més ben dotat.
A l’entrada de l’Ateneu, hi ha oberta ara una exposició sobre la trajectòria del Premi Crexells, que també es pot seguir des d’internet.
