Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  01.04.2008  06:00

Carles Miralles: 'Els meus poemes són vida'

Publica 'No me n'he anat', una peculiar antologia de la seva obra poètica triada i comentada per nou lectors

Men?ame
 

L'hel·lenista, estudiós de la literatura i poeta, Carles Miralles, proposa una antologia de la seva obra poètica, triada i comentada per nou lectors: David Castillo, Jordi Cornudella, Pau Dito, Carles Garriga, Jordi Malé, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Àlex Susanna i Eulàlia Vintró. El volum 'No me n'he anat' (Edicions 62) ofereix un format d'antologia nou, més dinàmic i variat. 'És una antologia multicairada, que aporta l'òptica de lectors diversos, una part dels quals no lligats a la poesia', explica Jordi Cornudella, l'editor del volum.

Contra el clixé

'Com a poeta, Carles Miralles és un d'aquests noms que no compten tant com haurien de comptar', diu Cornudella. 'Se n'ha fabricat un clixé que no l'ajuda: catedràtic de grec i especialista en Carles Riba. Però Miralles té una veu molt característica i una manera de construir els poemes molt pròpia, que concorda molt amb el seu temps (anys seixanta i setanta). Aquesta és la part tècnica, però després, des del punt de vista del lector que cerca un contingut directe en la lectura del vers, la poesia de Miralles se't dóna amb una capacitat de comunicació i d'emoció important. Sense grandiloqüències ni sensibleries, toca molt el fons de les coses.'

'La idea va sorgir de Miralles mateix. Me la va comentar un dia tot dinant a Girona, en un acte relacionat amb M. Àngels Anglada, em sembla recordar. Vaig trobar que era una idea boníssima, perquè aquest format aquí no s'havia fet mai. Conec idees semblants d'Anglaterra i de França, però mai amb poetes contemporanis.'

El procés del llibre ha estat llarg, controlat per Miralles mateix, i és una mirada variada de la seva poesia. 'Alhora, segons Cornudella, és molt atractiu per al lector, que té la possibilitat de contrastar la seva experiència amb la dels nou lectors que comenten els poemes triats. Això fa l'antologia molt dinàmica.'

Miralles va triar els nou lectors, d'edats i de professions diverses (professors de grec, periodistes, crítics literaris, poetes). Diu que són nou lectors diferents per molts conceptes, però que tenen en comú, d'una manera o altra, la curiositat i el passar-ho bé amb la lectura. Va demanar a cada un que triés deu poemes del volum 'D'aspra dolcesa: Poesia 1963-2001', que recull la seva poesia completa. Però n'hi ha que en van triar més de deu. Una part són repetits, és clar. En total, n'han sortit vuitanta-set.

L'estructura del llibre és clara: després del pròleg escrit per Carles Miralles, ve la tria de poemes, per ordre cronològic. Tot seguit, els comentaris dels antòlegs, precedits pels títols dels poemes escollits. I, al final, el llibre inclou un índex alfabètic dels poemes i, entre parèntesis, el nom de qui els ha triats.

Miralles explica al pròleg que està sorprès del resultat, perquè no és la tria que ell hauria fet. Però això no li desplau gens, ben a l'inrevés. I en destaca la varietat de mirades, algunes, fins i tot, de raons contraposades. 'El llibre, postil·la Cornudella, vol trencar la imatge que s'ha projectat de Miralles en els àmbits literaris: la d'un senyor acadèmic que parla de temes erudits, no de les coses de cada dia. Aquesta és una imatge absolutament falsa. En els seus poemes Miralles parla de les coses que li passen, de les coses profundes de la vida. És una poesia que pot arribar a tothom.'

Per això el poeta insisteix al pròleg: 'Els meus poemes són vida'. I fa constar: 'Jo escric els meus poemes mirant que el filòleg estudiós de la literatura no ofegui el poeta, però, com a poeta, no renuncio de cap manera a la literatura que sé, a la tasca de lector, observador, intèrpret, crític dels textos que fan, efectivament, part de la meva vida, com en fan les persones i les coses que solem tenir per reals, no sempre forçosament mediatitzades per la literatura; i això mateix puc dir de les altres arts i tècniques, del cinema a l'escultura, de l'omnipresent televisió a la fotografia, passant sobretot per la pintura i la música i el soroll de cada dia dels diaris.'

Una obra poètica en curs

Fa cinc anys Proa va encloure la seva obra poètica al volum 'D'aspra dolcesa: Poesia 1963-2001'. Cornudella recorda que al llibre 'hi ha enterrat un poemari inèdit, 'Mans lentes d'aigua', que pel seu gust és el millor de Miralles, però que no s'ha destacat perquè es troba dins el volum de la poesia completa. 'A vegades aquests reculls es poden convertir en una mena de mausoleu. Per això, aquesta antologia d'ara rescata la poesia de Miralles, perquè torni a ser llegida. És una manera d'incitar a la lectura de la seva poesia.'

Precisament el títol 'No me n'he anat', el va triar Cornudella. És la primera part d'un vers d'un poema de 'Mans lentes d'aigua': 'M'agrada aquesta impertinència del títol. De fet, allò que diu és que encara és aquí. Que ha superat un càncer i no s'ha mort. Però, alhora, és una proclama en favor de l'existència, en favor de la poesia viva de Carles Miralles.'

Com a editor, Cornudella creu que el llibre demostra que fer una antologia amb més d'un antòleg dóna una visió plural, i que és un format perfectament possible. Creu que és un format reivindicable, que es podria aplicar a més casos; però assegura que no hi ha, ara com ara, cap més projecte d'aquest ordre obert.

A Miralles, li agradaria que la seva obra es considerés oberta, en curs, viva. Que, amb 'No me n'he anat', hagi revisitat la seva poesia no vol pas dir que hagi parat la seva activitat poètica. El fet és que Jordi Cornudella ha dit a VilaWeb que tenia sobre la taula un original seu, encara sense títol, que Edicions 62 volia publicar el 2009.

M. S.

Men?ame