“L’Estat Espanyol i els partits tradicionals han perdut la vergonya amb el cas de la Crema de fotos del rei”

  • Amb aquestes paraules Enric Stern, acusat de cremar fotografies del rei, va obrir la xerrada d’ahir organitzada per Can Capablanca

VilaWeb
Redacció
28.03.2008 - 17:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb el títol “Estat espanyol, presó de pobles” es va celebrar ahir la conferència emmarcada dins els actes del setè aniversari de Can Capablanca. En l’acte els diferents ponents -Enric Stern, Andrée Seoane i Abel Caldera- van posar sobre la taula les contradiccions que segons ells amaga la democràcia a l’Estat Espanyol i com “li aflora el més pur estil jacobí, quan s’extenen les crítiques als pilars de la seva unitat, com la figura del Rei.El jove gironí Enric Stern, militant de Maulets, que juntament amb Jaume Roure va ser un dels primers encausats per la crema de retrats del rei, va ser l’encarregat d’obrir l’acte. Stern va relatar els fets del 13 de setembre en els qual centenars de gironins van mostrar el seu rebuig a la visita del monarca que venia convidat pel rectorat de la UdG. Segons Stern, “al matí ja hi va haver una manifestació d’estudiants en una ciutat totalment militaritzada i al vespre es va fer una concentració d’unes 500 persones a la plaça del Vi on es va cremar un retrat del rei. L’endemà el diari El Mundo treia en portada una foto de la crema i en poca estona començava la criminalització, identificació i detenció dels dos independentistes i el posterior trasllat a l’Audiència Nacional”. Al seu torn va voler posar sobre la taula les diverses mostres de solidaritat arreu del país, en forma d’autoinculpacions i les cremes de més retrats. Per acabar va explicar com està actualment el seu cas després d’haver aconseguit la nul•litat del primer judici per no haver pogut declarar en català.

El militant de NÓS-Unidade Popular de Galícia Andrée Seoanne va centrar la seva ponència en intentar aclarir la situació política en què es troba l’Esquerra Independentista gallega, i alhora va posar sobre la taula la constant onada repressiva de l’Estat sobre aquests moviments a Galícia. Va explicar que el 6 de desembre una manifestació convocada per Causa Galiza va acabar amb la crema d’un retrat del rei vestit de general. Posteriorment van detenir quatre persones a Vigo que les van enviar a l’Audiència Nacional, i tot i que una d’elles es va autoinculpar com a únic autor dels fets, el jutge Grande-Marlaska va inculpar les quatre per injúries a la corona i per desordres públics, i va multar l’organització de la manifestació amb una sanció de 600 euros per no haver mantingut l’ordre públic. Seoanne va relatar la reorganització de l’espanyolisme social, des de la pèrdua del govern autonòmic per part del PP, que havia sortit al carrer tot fent concentracions i amb un autobús anomenat “BusEspaña” que voltava per Galícia tot denunciant l’opressió del castellà a Galícia. Per acabar, va explicar la tergiversació que s’havia fet de la visita de Maria San Gil a la Universitat de Compostel·la que els mitjans de comunicació van plantejar com una agressió a la llibertat d’expressió quan realment els serveis de seguretat del PP van utilitzar porres extensibles per atacar els estudiants que estaven concentrats pacíficament.

Abel Caldera va ser l’encarregat de cloure la xerrada i va explicar la feina que estaven fent des de la CUP de Berga. Caldera també va fer referència a l’episodi de crema de fotos del Rei, va explicar com una setmana abans dels fets de Girona a l’Ajuntament de Berga es va aprovar una proposta de la CUP per retirar el retrat del rei d’Espanya de la sala de plens. Va explicar que el retrat ja havia desaparegut parcialment el 2003 quan la foto va ser escapçada i va aparèixer el cap del rei en una urna de les eleccions municipals. D’aquelles eleccions en va sortir una alcaldia d’ERC, que va durar un mes, que el primer que va fer va ser restituir el retrat del Borbó. Caldera va apuntar que des de l’ajuntament estaven destapant casos de corrupció urbanística i realitzant diverses actuacions en defensa dels serveis públics i dels sectors més desafavorits. En aquest sentit, va posar molt d’èmfasi en el fet que amb els dos regidors que té la CUP han pogut trobar una petita escletxa dins el sistema que els permetia qüestionar-lo obertament des de dins.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any