Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  28.03.2008  06:00

'La MAT es pot soterrar pertot arreu'

Entrevista de VilaWeb TV amb Moisès Jordi, estudiós de la MAT

Men?ame
 

'Enterrar la MAT és car, però es pot fer'. Aquesta és l'opinió de Moisès Jordi, estudiós de la MAT com a coordinador de l'Anuari Territorial de Catalunya, una publicació de la Societat Catalana de l'Ordenació del Territori, de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquesta entrevista, i en vigílies de la manifestació de diumenge a Girona contra la MAT, Jordi explica la situació actual dels trams del projecte i fins a quin punt aquesta infrastructura és necessària per al país.

L'informe sobre la MAT del mitjancer europeu, Mario Monti, tan sols proposa de colgar una part del tram que va de Figueres (Alt Empordà) a Baixàs (Rosselló), però, per Moisès Jordi, això és tècnicament possible a tots els trams, fins i tot on les obres ja han començat. Aquesta alternativa 'augmenta els costos d'entrada, però no es pot saber quant, perquè no hi ha cap estudi que en faci el càlcul tenint en compte totes les variables'. Segons Jordi, aquesta opció, aparentment més cara, reduiria els costos de manteniment de la infrastructura, de manera que el projecte s'abaratiria amb el pas dels anys. Ara, sobre aquest punt, tampoc no hi ha cap estudi global que en quantifiqui amb precisió els costos a llarg terme ni que n'avaluï la viabilitat a anys vista.

Aquesta manca d'informació tècnica i de transparència a l'hora de discutir els possibles traçats i les alternatives d'execució és una de les principals causes que han motivat les protestes dels batlles dels municipis afectats i de les plataformes opositores. Actualment, l'únic tram del traçat encara no decidit és el que va de Figueres a Baixàs. La decisió final d'aquest tram correspon als governs espanyol i francès i s'adoptarà, previsiblement, a final del mes de juny. Quant a la resta de trams del Principat, Jordi entén que, a hores d'ara, tan sols es pot discutir la conveniència de soterrar la línia o no.

Efectes sobre la salut

'Determinats estudis relacionen la proximitat a les cases a les línies de molt alta tensió amb malalties com la leucèmia.' Per aquest motiu, s'ha establert com a conveni una distància de seguretat d'un metre per quilovolt entre la línia i qualsevol nucli urbà. En el cas de la MAT, que transportarà quatre-cents mil volts, aquesta distància ha de ser de quatre-cents metres. Ara, aquest conveni no s'aplica a les masies disperses. En el cas d'aquestes masies, molt habituals a Osona i a l'Empordà, Jordi opina que el soterrament de la línia pot ser útil per a pal·liar aquest efecte, perquè 'aleshores la distància de seguretat seria de dos-cents metres'. De moment, la majoria de les masies que es troben en aquesta situació han estat expropiades.

Aturada de les obres

Una de les masies expropiades és la finca dels Focs, de Folgueroles (Osona), on ahir la propietària va fer fora els operaris que construïen la línia (vegeu la notícia i el vídeo d'El 9 Nou) perquè considera que Red Eléctrica de España va cometre una irregularitat en el procés d'expropiació. Aquest no és un cas aïllat: les obres de la MAT a la comarca d'Osona ja han estat boicotades en més d'una ocasió aquests darrers mesos.

Model energètic

Sobre la necessitat, o no, d'una infrastructura d'aquesta envergadura, Jordi opina que 'la MAT no és indispensable per al país, però es pot entendre com una necessitat tenint en compte la situació actual'. Recorda que el model energètic del país és fràgil i que la demanda prevista d'energia és sempre creixent. Ara, 'si avui ens trobem en aquesta situació és perquè aquests últims anys no s'ha fet res per establir un model energètic més eficaç, amb energies més renovables i amb generadors més acostats als punts de consum'. Per Jordi, sigui quin sigui el resultat del conflicte de la MAT, la gran oposició ciutadana existent hauria de servir, si més no, per moure un debat públic sobre el model energètic que vol el país per a les pròximes dècades.

A banda proveir energia al país, Jordi indica que la MAT servirà, amb tota seguretat, per intercanviar energia entre l'estat francès i el nord d'Àfrica, encara que no es pugui afirmar que l'única finalitat sigui aquesta. 'Tampoc no es pot afirmar, diu, que els projectes energètics tramitats al País Valencià siguin tan sols per a una futura connexió amb l'Àfrica.'

Men?ame