Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  14.03.2008  06:00

L’autoorganització com a única via per la democràcia participativa

El COP de Ripollet, la CUP i la FAV qüestionen l’actual model de participació al debat ‘Democràcia Participativa’

Men?ame
 

Al debat organitzat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) sota el títol ‘Des de Sabadell, avancem per la democràcia participativa’ els ponents van reflexionar sobre quin és l’estat actual de la participació ciutadana en les decisions polítiques, com s’ha arribat a aquest punt i com es pot avançar. Tot i que la diagnosi era negativa els tres ponents van mostrar el seu optimisme per posar-hi remei, la solució plantejada va ser l’autoorganització.

Ernest Espinós va explicar l’evolució entre les demandes fetes pels partits d’esquerra als anys 70 fins al model que porten a la pràctica a l’actualitat. L’expresident de la Federació d’Associacions de Veïns va explicar que als 70 hi havia “poca voluntat de tirar endavant amb una democràcia burgesa”, però les demandes inicials es van anar diluint amb els anys. Espinós va valorar que la formació d’òrgans de participació ciutadana des de les institucions no ha estat efectiva, en referència als consells de districte va afirmar que són “òrgans controlats completament des del govern”. Però l’experiència d’iniciatives ciutadanes com l’Assemblea per un Habitatge Digne o Sabadell Cruïlla demostren, segons l’expresident de la FAV, que cal trencar amb les estructures plantejades des de les institucions i “muntar organitzacions independents que no siguin apèndix dels ajuntaments”.

Eduardo Giménez, del COP-Compromís per Ripollet, va començar la seva intervenció assenyalant la diferència entre la definició del concepte democràcia participativa i la concepció que d’aquesta es té des dels “partits demòcrates”. Giménez va defensar que “el que aquí és una utopia en altres llocs és realitat”, per demostrar-ho va contraposar el model de Ripollet i altres ciutats amb el model de Marinaleda. Aquesta intervenció va sorprendre alguns assistents que desconeixien l’experiència d’aquest poble, situat a la província de Sevilla, en què els habitants decideixen per assemblea el preu dels habitatges, quins seran els seus pressupostos o les taxes que hauran de pagar anualment. Una altra democràcia participativa, va ironitzar Giménez, “és il·legalitzar partits que lluiten per una idea, prendre la veu als ciutadans”.

Com a representant de l’organització, Jaume Casals va analitzar que “la premsa està jugant un paper d’aliat del sistema, legitimant les accions de govern”. Per altra banda, va fer referència a la consulta que es va realitzar durant l’elaboració de l’Estatut, “una de les demandes principals va ser el dret a l’autodeterminació i no va ser tinguda en compte”. Casals també va voler posar exemples de participació, ell va ressaltar el paper de la Comissió de Festes Populars que, segons va afirmar, “s’ha mostrat com un model participatiu fet realitat a partir de la voluntat de la gent”.

CIU demana transferir competències als consells de districte
El grup municipal de Convergència i Unió va explicar ahir a la tarda la seva voluntat de “convertir els consells de districtes en òrgans de gestió descentralitzada”. Per aquest motiu la federació està treballant en un document que expliqui “l’organització, les competències i recursos que haurien de tenir els consells de districte”. Al ple de febrer CIU va presentar una moció al Ple on ja reclamava aquesta descentralització, aquesta es va rebutjar amb el vot contrari de tots els grups municipals excepte Entesa i CIU. Rossinyol, president del Districte primer, va considerar que aquest fet “posa de manifest que els partits polítics s'omplen la boca parlant de participació ciutadana, però alhora de la veritat no fan res per fomentar-la i dur-la a la pràctica”.

Independentment de les declaracions de CIU, Ernest Espinós va explicar durant el debat que la FAV ha reclamat en repetides ocasions que la presidència dels consells de districte vingui de l’elecció feta pels propis membres d’aquests i que aquestes estructures no siguin mers òrgans consultius, sinó que disposin de poder executiu.

Men?ame