14.03.2008 - 06:00
Al debat organitzat per la Candidatura dUnitat Popular (CUP) sota el títol Des de Sabadell, avancem per la democràcia participativa els ponents van reflexionar sobre quin és lestat actual de la participació ciutadana en les decisions polítiques, com sha arribat a aquest punt i com es pot avançar. Tot i que la diagnosi era negativa els tres ponents van mostrar el seu optimisme per posar-hi remei, la solució plantejada va ser lautoorganització.Ernest Espinós va explicar levolució entre les demandes fetes pels partits desquerra als anys 70 fins al model que porten a la pràctica a lactualitat. Lexpresident de la Federació dAssociacions de Veïns va explicar que als 70 hi havia poca voluntat de tirar endavant amb una democràcia burgesa, però les demandes inicials es van anar diluint amb els anys. Espinós va valorar que la formació dòrgans de participació ciutadana des de les institucions no ha estat efectiva, en referència als consells de districte va afirmar que són òrgans controlats completament des del govern. Però lexperiència diniciatives ciutadanes com lAssemblea per un Habitatge Digne o Sabadell Cruïlla demostren, segons lexpresident de la FAV, que cal trencar amb les estructures plantejades des de les institucions i muntar organitzacions independents que no siguin apèndix dels ajuntaments.
Eduardo Giménez, del COP-Compromís per Ripollet, va començar la seva intervenció assenyalant la diferència entre la definició del concepte democràcia participativa i la concepció que daquesta es té des dels partits demòcrates. Giménez va defensar que el que aquí és una utopia en altres llocs és realitat, per demostrar-ho va contraposar el model de Ripollet i altres ciutats amb el model de Marinaleda. Aquesta intervenció va sorprendre alguns assistents que desconeixien lexperiència daquest poble, situat a la província de Sevilla, en què els habitants decideixen per assemblea el preu dels habitatges, quins seran els seus pressupostos o les taxes que hauran de pagar anualment. Una altra democràcia participativa, va ironitzar Giménez, és il·legalitzar partits que lluiten per una idea, prendre la veu als ciutadans.
Com a representant de lorganització, Jaume Casals va analitzar que la premsa està jugant un paper daliat del sistema, legitimant les accions de govern. Per altra banda, va fer referència a la consulta que es va realitzar durant lelaboració de lEstatut, una de les demandes principals va ser el dret a lautodeterminació i no va ser tinguda en compte. Casals també va voler posar exemples de participació, ell va ressaltar el paper de la Comissió de Festes Populars que, segons va afirmar, sha mostrat com un model participatiu fet realitat a partir de la voluntat de la gent.
CIU demana transferir competències als consells de districte
El grup municipal de Convergència i Unió va explicar ahir a la tarda la seva voluntat de convertir els consells de districtes en òrgans de gestió descentralitzada. Per aquest motiu la federació està treballant en un document que expliqui lorganització, les competències i recursos que haurien de tenir els consells de districte. Al ple de febrer CIU va presentar una moció al Ple on ja reclamava aquesta descentralització, aquesta es va rebutjar amb el vot contrari de tots els grups municipals excepte Entesa i CIU. Rossinyol, president del Districte primer, va considerar que aquest fet posa de manifest que els partits polítics s’omplen la boca parlant de participació ciutadana, però alhora de la veritat no fan res per fomentar-la i dur-la a la pràctica.
Independentment de les declaracions de CIU, Ernest Espinós va explicar durant el debat que la FAV ha reclamat en repetides ocasions que la presidència dels consells de districte vingui de lelecció feta pels propis membres daquests i que aquestes estructures no siguin mers òrgans consultius, sinó que disposin de poder executiu.