Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  12.03.2008  12:24

Cassià Maria Just: es mor el defensor d'una església oberta i catalana

Representants de la societat civil i religiosa del país valoren a VilaWeb la figura de l'ex-abat de Montserrat, mort avui a la matinada

Men?ame
 

La mort de l'ex-abat de Montserrat Cassià Maria Just (1926-2008) ha suposat un trasbals per a la societat civil i religiosa del país. Diverses personalitats destaquen a VilaWeb el seu compromís amb què Montserrat fos un centre obert a tothom i la seva habilitat per administrar el paper substitutori que va jugar Montserrat en molts aspectes durant el franquisme. Alhora, ressalten que els plantejaments que defensava encara són inèdits al si dels dirigents de l'església catalana.

El primer secretari general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ignasi García Clavel, qualifica Just de 'persona de diàleg, d'esperit lliure, amb capacitat d'escoltar i alliberar consciències oprimides'. Considera que va defensar el país tant davant la jerarquia eclesiàstica espanyola com davant la Cúria vaticana amb integritat i respecte, fins al punt que el Papa Pau VI el va esperonar: 'Continueu sent tant acollidors com sempre'. No veu en bona part dels bisbes catalans actuals el mateix compromís social que va adquirir Just.

'L'església actual no és on ell era, ha reculat'

El sociòleg Salvador Cardús també opina que l'església actual 'no és on ell era, sinó que fins i tot ha reculat'. Destaca que va jugar un paper clau durant el franquisme, sabent dur el relleu de l'abat Escarré, obrint el monestir a tots els sectors de la societat i demostrant que era possible de desafiar el règim 'amb coratge i respecte'.

El president del Ciemen i ex-monjo benedictí, Aureli Argemí, destaca el seu compromís amb uns valors religiosos de progrés, que el van dur a obrir Montserrat a totes les sensibilitats polítiques i socials durant el franquisme. També va haver de viure el procés de descristianització que ha patit la societat, però que, en comptes de mirar cap a una altra banda, va fer un esforç per adaptar l'església catalana a l'actualitat, situant-se al costat dels més pobres, una actitud que Argemí no veu en la jerarquia actual.

Explica que l'abat Escarré -exiliat a Roma per haver criticat el règim- apreciava molt tenir-lo com a successor, ja que sabia dialogar i tenia la voluntat d'entendre els problemes. Quan estava a punt de morir, Just va atènyer a dur-lo a Barcelona, tot i les desavinences del franquisme, perquè pogués reposar a la seva terra.

Tarannà pacificador

El president del Grup Sant Jordi, Josep Vaqué, ressalta que va ser un home pacificador, que va saber trobar punts en comú entre les sensibilitats socials polítiques més diverses. Creu que van fer un gran puntals de la història de Catalunya durant el franquisme i més enllà, sobretot amb la seva participació decidida en el Concili Tarraconense.

El col·lectiu Església Plural explica que va situar Montserrat com a referent de la modernització de l'Església catalana, de la promoció cultural i de la defensa dels drets humans i dels drets nacionals del país.

'Just va ser un home demòcrata en un moment en què això significava arriscar-se', ha dit l'ex-president del Parlament i amic de l'ex-abat Joan Rigol. El president Montilla n'ha lamentat la mort i n'ha destacat el seu 'compromís amb Catalunya i amb la gent més humil'. El vice-president, Josep Lluís Carod-Rovira, proper a l'ex-abat, ha dit que era 'un defensor de la llibertat del país i, sobretot, de la gent més necessitada'. L'ex-president Jordi Pujol ha dit que era un home 'd'una gran qualitat humana i religiosa' i 'molt profundament lligat al país'.

La capella ardent s'obre a la tarda

A les cinc del matí s'ha mort Cassià Maria Just (1926-2008), religiós que sovint va topar amb el Vaticà i l'alta jerarquia eclesiàstica espanyola. A partir de dos quarts de quatre es podrà visitar la capella ardent i serà enterrat divendres a tres quarts d'onze del matí. Just, que s'ha mort de càncer, va ingressar a l'escolania de Montserrat el 1939 i el 1959 fou ordenat sacerdot. El 1964 va ser nomenat prior del monestir, i el 1966 fou escollit abat en substitució de l'exiliat Aureli Maria Escarré, de qui seguí la línia de defensa dels drets humans i la personalitat catalana.

Era conegut per les seves idees obertes i progressistes respecte la moral i el sexe. Quan el Vaticà va condemnar l'avortament de les dones bosnianes que havien estat violades durant la guerra dels Balcans, Just va dir: 'Viuen a la Lluna'.

Home valent i catalanista, en algunes ocasions va criticar obertament l'alt episcopat espanyol, titllant-lo de centralista: 'Pitjor i tot que els polítics. I és que no ens estimen'.

Just va fer estudis superiors d'orgue i cant gregorià a Roma i a París, i com a organista ha escrit composicions polifòniques. Viure en aquestes dues ciutats als anys cinquanta li va obrir horitzons i li va donar l'oportunitat de conèixer una realitat diferent a l'opressió que es vivia a Catalunya durant la dictadura franquista.

El 1989 va deixar el càrrec d'abat i fou escollit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco, a la qual pertany el monestir de Montserrat. El 1991, any en què va rebre la Creu de Sant Jordi, va crear la Fundació Cassià Just per a la integració sociolaboral de persones amb problemes.

Men?ame