03.10.2007 - 23:25
Fa uns anys, quan Xirinacs estava plantat pacíficament a la plaça Sant Jaume de Barcelona, vaig tenir l’ocasió d’apropar-m’hi i donar-li el meu suport envers l’acció que portava a terme per reclamar la independència del país. Ell es va mostrar molt agraït i em va comentar que allò que el feia tirar endavant era el suport de la gent. Vam conversar una estona sobre la situació de la llengua i del país, i en saber que jo era del Lluçanès, em va dir unes paraules que avui – davant la notícia de la seva mort i en conèixer el desencís, provocat per la passivitat de la classe política catalana, que ha format part dels últims dies de la seva vida – m’han vingut al cap.
Xirinacs em va dir:
– La gent dels pobles heu de ser la salvació del país, vosaltres sou dels pocs que manteniu viva la nostra llengua. Haureu de baixar cap aquí baix i reconquerir el país!
Ens vam acomiadar i vaig marxar de la plaça Sant Jaume amb un sentiment confús: d’una banda l’alegria de saber que encara hi havia algú que creia en el poder de l’acció per transformar el món, però de l’altra, una mena de tristesa m’encongia el cor i em recordava els nombrosos moments de patiment i d’opressió que pateix, i que ha patit, la gent del nostre país.
Avui en dia, les necessitats individuals de cadascú han passat per davant de les necessitats col·lectives. Vivim amb presses, el temps se’ns escapa de les mans i, sovint, hi ha massa problemes que enterboleixen la nostra existència. Segurament aquests factors, ajudats pel conformisme dels polítics del país, han contribuït a la tendència general actual que consisteix en viure per satisfer, tan sols, les nostres necessitats com a individus. Però malgrat totes aquestes dificultats, a la nostra societat encara hi ha gent que no es rendeix i s’organitza, treballa i lluita per aconseguir viure en un país lliure.
Des de fa uns quants anys, al Lluçanès es porten a terme una sèrie d’actes per reivindicar la cultura i la llengua del nostre país, en el marc del Correllengua. Xerrades, concerts, teatre, concursos, etc., amb activitats a cada poble, que enguany es preveuen realitzar el dia 27 d’octubre, s’intenta canviar, començant per casa nostra, la situació dels Països Catalans.
Xirinacs va ser arraconat i menystingut perquè feia nosa a la classe política, però com pot ser que algú que creu en el poder de la paraula i en l’acció pacífica com a eina per a aconseguir la llibertat d’un poble rebi la ignorància i el menyspreu dels que l’haurien de recolzar? Ja n’hi ha prou de mantenir despatxos, poltrones i cotxes oficials, ocupats per gent que no ha sabut mai què vol dir treballar pel país!
Surt al carrer i participa,
no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!
Elisenda Cirera i Domènech,
Prats de Lluçanès
