03.03.2008 - 06:00
Pep Coll presenta aquests dies ‘Les senyores de Lourdes’ (Proa), Premi Sant Jordi 2007. Es nota que l’interessa la matèria, perquè n’ofereix tota mena de detalls. L’autor s’ha convertit en un expert. El llibre és una biografia novel·lada de Bernadeta Sobirós, la nena que va tenir les visions de Lorda. Coll s’endinsa en la dissortada història d’aquesta adolescent malalta, de la seva família, del santuari pirinenc…’És una història humana, que va més enllà de qualsevol hagiografia de les que s’han escrit fins ara’, diu l’escriptor.Ara fa cent cinquanta anys que Bernadeta Sobirós va tenir la primera visió a Lorda, punt de partença dels romiatges a aquesta vila de la Bigorra (Gascunya, Occitània) i origen del santuari marià més important del catolicisme.
‘He provat de veure la part humana de la família i les situacions i tot allò que desvetllen les visions.’ Visions o aparicions? ‘Si cregués en les aparicions, hauria escrit una altra història. Jo no sóc creient, encara que vaig passar pel seminari. Ara, darrere cada biografia de sant hi ha un atractiu molt potent, i això es dóna d’una manera molt especial en la Bernadeta. Encara que, de fet, se m’ha anat fent atractiva progressivament. En un principi, hi veia el mite d’Ifigènia, de la víctima expiatòria, i després m’he anat interessant per uns altres aspectes: és una persona que no pot viure tranquil·la, i que es converteix en el mite de la bella i la bèstia, en el sentit de no acceptar l’altre sexe. La virginitat i la sexualitat és el tema de fons.’
Continua: ‘L’interès per la Bernadeta va venir de la mena de visió que havia tingut, que s’assemblava molt al que la mitologia popular dels Pirineus anomena ‘Les encantades’. La nena deia que veia una senyoreta petita com ella i blanca. És ben curiós que Bernadeta també va restar com encantada, perquè després de les visions ja no va créixer més. ‘Les encantades’ es relacionen amb coses blanques de l’entorn femení: la roba blanca, la farina, la llana, la llet…’
‘Aquesta és la primera biografia que escric. En aquest gènere l’argument ja és fet, en els trets principals; per això has de fer aflorar les situacions més expressives, que expliquin més i millor el personatge.’
L’escriptor fa servir narradors i punts de vista diversos. La novel·la comença amb una misteriosa narradora, aïrada, que demana a la Bernadeta, des d’on sigui, que li expliqui la seva veritable història. D’aquesta narradora, l’autor solament en diu que parla des de l’actualitat i que el seu paper s’aclareix al final de la novel·la. ‘La història de Bernadeta saps com s’acaba, però allò que no saps és com s’acaba la novel·la.’ Coll també fa parlar tot de personatges, als capítols senars, que incideixen progressivament en la vida de la Bernadeta (la mare, una amiga, el pare, el rector de Lorda, la padrina, el batlle de Lorda, el bisbe de Tarba…).
En la construcció del relat, Coll oposa Lorda al Vaticà: ‘El món femení va lligat al món de les malalties, de la salut, a un món misteriós, fecundant, al món de l’aigua, un món instintiu, de supervivència… L’atracció de Lorda ve bastant per aquí, encara que sigui d’una manera inconscient. I aquest món femení és ben diferent del masculí, que tendeix a ordenar les doctrines de Jesús, a bastir uns dogmes, a tenir el poder i a controlar-lo, que seria més aviat allò que representa el Vaticà.’
M. S.
Enllaços
Vídeo de TV3: ‘Pep Coll i els misteris de Lourdes‘.
