Notícies

Divendres  15.02.2008  06:00

Andreu Martín estripa la premsa rosa

Publica la novel·la negra 'De tot cor' (Bromera), Premi Alfons el Magnànim

Men?ame
 

'El nou llibre d'Andreu Martín barreja el negre de la novel·la negra, amb el rosa de la premsa rosa.' Així defineix Joan Carles Girbés, director editorial de Bromera, 'De tot cor'. Sobre la sentència, l'autor matisa: 'El negre combina bé amb tots els colors. Perquè el gènere negre és el millor per a descriure la societat en què vivim. La novel·la parla d'un aspecte de la societat, el món de la premsa rosa, un aspecte nociu, obscè i antropòfag. I per això m'hi acosto amb indignació.'

Aquesta novel·la té presència pròpia a internet, en una web on es poden deixar opinions i concursar-hi, fins i tot, per descobrir l'assassí. La promoció del llibre també ha arribat a YouTube, on es pot trobar el 'trailer' de la novel·la.

'De tot cor' comença amb la veu d'un narrador que no s'identifica i que explica l'assassinat de Tiaguín Moltó, un periodista del cor molt conegut, que ha caigut en desgràcia i que ho ha perdut tot.

Sobre l'argument, Andreu Martín explica: 'No he volgut que el periodista assassinat fos ningú concret, com tampoc cap dels possibles assassins. Perquè volia anar més enllà d'un fet concret per mirar d'analitzar la realitat. I per mirar d'entendre per què tanta gent segueix la premsa rosa més descarnada. Com més indigna és, més gent s'hi acosta. Diuen que ara va de baixa, però em sembla que més aviat evoluciona cap a la premsa vermella (fets tèrbols, assassinats...). Quan vaig escriure la novel·la encara no havien passat dos fets terribles: el d'un brètol que va agredir una noia immigrant al metro i que va ser pagat per un programa rosa perquè hi expliqués la feta. Això no m'ho hauria pogut imaginar. I el de l'assassinat d'una dona motivat per un programa rosa (aquí, ja m'hi acosto més).'

'En aquest llibre m'ha interessat molt investigar la barreja entre realitat i ficció. He tret tots els fets de la realitat. Fins i tot em vaig enrevistar amb un jutge, un forense, el cap de la policia científica i un inspector d'homicidis. A tots, els vaig exposar el cas fictici i em van explicar com s'ho farien i què podria passar. El forense em va escriure un informe de disset pàgines!'

La novel·la d'Andreu Martín té una estructura complexa, car inclou dos llibres dins el llibre. 'La forma m'ha complicat la vida, però, a mi, m'agrada arriscar: ens aboquem a tres finals diferents. Amb aquest recurs he mirat de relativitzar el final i fer veure que la realitat es transforma segons qui l'explica.'

M. S.