08.02.2008 - 06:00
Diu Anna Carreras que ‘Camisa de foc‘ (Empúries) no és una novel·la, que prefereix dir-ne prosa poètica. Que el fet literari va venir després, que l’interès primer va ser el d’investigar, de conèixer. Segons Vicenç Altaió, que apadrina aquesta nova veu literària, el primer llibre d’Anna Carreras és d’alta cultura. Un vers de Vinyoli inspira el títol: ‘Quan l’un a l’altre ens vam posar la camisa de foc’.Al 2005, l’autora va viure una experiència dolorosa, que la va trasbalsar i que la va recloure a casa. Des del terrat mirava a fora, la gent, i es preguntava què els passava pel cap a tots aquells individus. Va començar a llegir i llegir. Però no qualsevol cosa, sinó llibres de psiquiatria. Després i en paral·lel també es va posar a llegir enciclopèdies sobre matemàtica (el seu pare és matemàtic, fa Teoria dels jocs en el camp parlamentari català). Psiquiatria i matemàtica. I va començar a fer algunes correspondències possibles. En aquest punt va néixer la necessitat d’escriure tot aquell coneixement i fer-ho des de la poesia. En aquest sentit, la cita de Claude Bertrand que encapçala el llibre és reveladora: ‘Arribarà un dia en què fisiòlegs, poetes i filòsofs parlaran tots el mateix idioma’.
La història se centra en una jove, d’uns trenta anys, malalta permanent ingressada en un psiquiàtric, malalta d’amor i de desig, que ha assassinat i trossejat diversos homes amb patologies diferents. Amb fragments de tots ells ha reconstruït el rostre del seu misteriós amant, George G. El cas crida l’atenció d’un psiquiatre, que pren l’expedient per estudiar-lo. És el contingut d’aquest dossier (un parell de poemes, un relligat que sembla una novel·la, amb la història i la patologia de cadascun dels amants, i un sobre que conté una carta d’amor dirigida a George G) el que estructura i teixeix la història.
Anna Carreras (Barcelona, 1977) és llicenciada en filologia catalana. Es va formar en l’humanisme catòlic, però la seva vida va fer un tomb quan va entrar en contacte amb alguns escriptors dels anys setanta i vuitanta: Biel Mesquida, Enric Casasses, Perejaume, Vicenç Altaió… ‘Aquests autors i d’altres, sobretot l’Anaïs Nin, m’han deixat més que una petja literària una petja de vida. Van convertir una nena de l’Opus en una postmoderna’, explica Carreras.
Altaió i Anna Carreras es van conèixer ja fa anys durant un encontre d’escriptors, a València, als Premis Octubre. Ell presentava un acte protagonitzat per Palau i Fabre. Ella, molt concentrada, no parava de prendre notes, portava una gravadora, una càmera de fotos… Altaió recorda que la va veure tan interessada que quan es va acabar l’acte li va preguntar si era periodista. Ella va dir que no. I ell li va demanar que li fes una foto amb en Palau. Després va ser a l’inrevés: Altaió va fer una foto a Carreras amb en Palau. Així va començar amistat i creació literària. Anna Carreras ha fet l’edició de l’obra poètica completa de Vicenç Altaió i ha publicat el llibre d’aforismes ‘El cervell i les venes’, a partir de textos del ‘traficant d’idees’.
Altaió ha il·lustrat ‘Camisa de foc’ a partir de sentències com ara: ‘El llibre posa el cor al cervell i el sexe al cervell. I de com, a partir d’investigar sobre la neuro-ciència, la física, la matemàtica, en fa literatura. És una novel·la de terror. I si suméssim Edgar Allan Poe i Oliver Sacks‘ i li restéssim Freud, tindríem bona part d’aquest llibre.
El poeta i crític recorda que la primera lectura del llibre li va fer pensar en els contes de Montserrat Roig. El llibre de la Roig va descobrir una immensa escriptora. Darrera de ‘Camisa de foc’ també hi ha una gran escriptora.’ Però Altaió ha remarcat que Anna Carreras és realment una nova generació literària, que ja no fa ‘literatura del jo’ sinó ‘literatura del coneixement’, i que vol que la gent la llegeixi i l’entengui.
‘Camisa de foc’ és el primer llibre publicat d’Anna Carreras, però ja en té dos més escrits i encara inèdits: ‘Tot serà blanc’ i ‘L’opi d’Afrodita’.
M. S.
