Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.02.2008  06:00

Els governs català i balear celebren el reconeixement oficial de la llengua al nord

El govern valencià no s'ha volgut pronunciar

Men?ame
 

El secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la seva homòloga de les Illes Balears, Margalida Tous, han aplaudit que el Consell General dels Pirineus Orientals hagués aprovat la Carta del català, que és un reconeixement oficial de la llengua de Catalunya Nord. Joan creu que això trenca el tabú francès de les llengües minoritzades i Tous regalarà al Consell General deu exemplars del 'Diccionari Català-Valencià-Balear'.

VilaWeb s'ha posat en contacte amb el Departament de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, que s'ha negat a fer cap comentari sobre el fet.

Bernat Joan destaca la importància de la Carta perquè el català deixa l’estatur de desprotecció absoluta i obté un reconeixement legal per primera volta des del Tractat dels Pirineus del 1659. El català deixa de ser una llengua proscrita per les institucions, però caldrà veure quines polítiques i dotacions pressupostàries es promouran. Però és optimista, perquè no creu que el Consell hagia aprovat la Carta per no fer-ne res: seria un contrasentit.

Joan vol contactar amb el Consell tan aviat com sigui possible i deixa entreveure que la fira Expolangues, que començarà dimecres a París, serà un bon moment. També és optimista sobre la possibilitat que el Consell se sumi al patronat de l'Institut Ramon Llull. Amb això el mapa lingüístic català es va normalitzant i cada cop apareix més clar, des del punt de vista legal, quina és l'àrea lingüística pròpia.

Quant a Tous també opina que la Carta posa fi a la discriminació històrica del català i que li atorga legalitat. Però, a més, hi veu un gran valor simbòlic perquè reconeix l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans. La Carta,, que lliga les accions que el Consell ja aplica i les que vol aplicar en el futur, serà la pedra de toc per a impulsar nous projectes.

La llei, en vigor

La Carta, a més de reconèixer oficialment el català com a llengua del departament, compromet el Consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin.

Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d'exemple, diu que ja és possible d'adreçar-se en català a alguns funcionaris del Consell, que s'han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d'un fons català.

La Carta fou aprovada amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre de 2007. Tanmateix, el fet ha passat pràcticament inadvertit fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n'ha informat a bastament. Segons Mateu, també ha contribuït al silenci el fet que l'assemblea del 10 de desembre va aprovar moltes disposicions que han acaparat l'atenció dels mitjans de comunicació francesos.

Respectuosos amb la constitució

Per Mateu, la Carta no contradiu ni esmena pas l’article 2 de la constitució francesa, que deixa ben clar que la llengua de la república és el francès. Al preàmbul ja s'explica que la promoció del català no va en detriment del francès ni de la unitat estatal, ans invoca la Declaració Universal dels Drets Humans, i també la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), que l'estat francès no ha ratificat. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és.

El Consell, que únicament té competències en carreteres, en assistència social i escoles, ha aprovat la Carta perquè és important: 'Moltes relacions econòmiques van lligades a la llengua, i promoure-la és important per a desenvolupar el país. No fer-ho seria una bestiesa.'

Bernat Ferrer i Jordi Bacardit

Men?ame